El xiulet característic de molts productes de pirotècnia és una ciència poc coneguda i de precisió. Perquè es realitzi aquest fenomen, es necessiten diverses capes de sal orgànica combinada amb perclorat de potassi. Aquest crema més lentament, per la qual cosa fa que s'alliberi un gas de forma més continguda. Així, es produeix l'alliberament d'un gas per un petit conducte, com una vàlvula d'olla exprés.
La pirotècnia és només una reacció química
Un artefacte de pirotècnia es compon, principalment, de tres elements: un oxidant, un combustible i una mescla química. L'oxidant (foc) trenca els enllaços moleculars del combustible (pólvora), alliberant molta energia de cop i fragmentant la mescla química (el component que li dóna calor). Aquesta alliberació d'energia és el que s'anomena col·loquialment com explosió, ja que es produeix de manera instantània i genera soroll en fer vibrar les partícules de l'aire.
Els italians els hi van donar el color
Tothom sap que els xinesos van inventar els focs artificials i la pólvora, però van ser els italians qui, el 1830, els hi van donar color. Fa dos telediaris si veiem tota la història de la pirotècnia. El secret estava a afegir certs elements metàl·lics a la pólvora, com el clorur de bari pel verd o el clorur de calci pel taronja. Un dels colors més complexos d'adquirir era el blau, ja que requeria certa composició de coure a una temperatura determinada. Si es quedava 'fred' no apareixia el color, i si s'escalfava massa, es cremava
