Dilluns passat van acabar el seu programa setmanal a Mataró Ràdio. Com fan cada dilluns des de fa una dècada. El programa 'Amb veu de dona' és un dels veterans de la graella de l'emissora municipal i l'equip de dones que el fan possible hi han consolidat una manera de treballar-lo abans, durant i després que ja voldrien alguns programes professionals. Dilluns van dedicar el programa a la multiculturalitat amb una convidada magrebí, una d'africana i una xinesa. I quan es va consumir el minutatge del programa van seguir treballant. Sempre ho fan així.
Aprofiten quan acaben per fer valoració. "Som exigents i crítiques amb nosaltres mateixes", es reconeixen. Acabat el programa, doncs, comença la reunió. A partir de com ha anat aquell dilluns es parla dels propers. Tot el treball és una concatenació de les aptituds de cadascuna. Un treball coral. Són les Dones Reporteres.
Camí de la meitat del 2018 el nom de 'Dones Reporteres' ja és familiar a Mataró. I precisament aquest any el grup es proposa de celebrar deu anys de singladura, des d'uns inicis quasi casuals fins a l'actualitat. Per celebrar aquest aniversari s'han proposat diferents actes. Volen acabar editant un llibre i els actes especials començaran dimecres que ve, dia 16, amb un acte a Can Palauet a les 19h amb la prestigiosa Marina Subirats reflexionant sobre 'El maig del 68 i les dones'.
"som dones de totes les condicions, un grup en què hi entren i surten dones i que volem donar veu a les dones"
D'un taller a la ràdio
L'origen de Dones Reporteres, un col·lectiu que durant una dècada ha comptat amb una quarantena de col·laboradores, cal situar-lo en uns tallers de mitjans de comunicació que Teleduca va impartir fa una dècada al CIRD de Blai Parera. Un grup vinculat a la vocalia de dones de l'AV de Rocafonda van prendre part de forma entusiasta d'aquestes sessions que havien de permetre acostar-se a la feina de periodistes.
Lea Cornellana, presidenta de l'entitat, recorda que "el nostre eslògan era 'aprendre fent'. Sempre ho dèiem i era quelcom que ens entusiasmava, vam anar aprenent què eren els mitjans i a dominar un mitjà com és la ràdio". Les pràctiques d'aquesta formació van obrir les portes de la llavors jove emissora local a aquelles dones que, al cap d'uns mesos, van poder-se fer seu el programa 'amb veu de dona' que havia començat amb una altra responsable. Les pràctiques van esdevenir cita setmanal.
Cornellana reconeix que "quan ens ho van proposar ens volíem amagar, però de cop i volta i a l'inici de la nostra formació ja teníem un programa". D'aquí va néixer la cita i la cohesió d'un grup que, amb canvis, ha mantingut la seva presència i sobretot el seu caràcter.
Ràdio amb contingut
Les Dones Reporteres comencen i ho fan amb les idees clares. Hi ha un biaix clar. No fan una ràdio qualsevol sinó amb un contingut intrínsec: ràdio amb vocació de generar debat. Recorden enriolades com al principi hi havia qui associava un programa en femení a cuina, cures i família però el grup que acaba tirant endavant ho fa d'acord amb una mena d'ideals que són els que celebren, ara, 10 anys de perseverança. I amb més vigència que mai.
Expliquen les Dones Reporteres que "som dones de totes les condicions, un grup en què hi entren i surten dones i que volem donar veu a les dones. Donem visibilitat a qüestions o col·lectius que a la vegada la seva feina queda amagada". La seva és doncs una ràdio de fiscalització o denúncia. Pilar Gonzàlez-Agàpito, una de les seves membres asseguren que "busquem la igualtat, trenquem clixés, volem empoderar la dona i denunciem les situacions d'injustícia".
Les seves impulsores es veuen amb corda per molts anys més de donar veu a la dona.
Un llibre, un vídeo i la xerrada de dijous
La conferència de Marina Subirats serà, en certa menra, una 'Infuxerrada' especial. Així es com es coneix la cita mensual, una mena de programa en obert que les Dones Reporteres fan a l'Altre de Can Xammar. Altres elements per als deu anys seran el llibre que s'està preparant o un vídeo sobre la trajectòria de l'entitat que comptarà amb el suport del TecnoCampus i Mataró Audiovisual.
Punta de llança d'un moviment incipient
L'entorn de conscienciació en clau de gènere ha canviat molt al llarg de la dècada de fer "ràdio amb ulleres liles".
Diuen les Dones Reporteres que "ara fa deu anys que ens hem posat les ulleres liles". Segurament un plantejament des del punt de vista teòric o de treball en clau igualitària i de gènere com el seu és, avui en dia, molt més habitual que 10 anys enrere. El feminisme viu una mena de trencament d'ençà de la irrupció del fenomen 'Me too' i va viure un episodi del tot històric el darrer 8 de març amb una mobilització sense precedents.
En aquesta perspectiva, el pòsit que deixen deu anys de programes "amb veu de dona" és evident que representa una autèntica punta de llança. "Nosaltres arribem a les tecnologies de la informació i als mitjans sense que existeixi un relat de la dona, a tot arreu s'imposa la visió masculina"; explica Lea Cornellana. "Dels mitjans hem criticat el contingut, el llenguatge i la invisibilització de la dona", explica Pilar Zarza. I ho van fer abans de l'actual moviment, que no volen veure com a volàtil sinó que esperen que sigui de trencament.
Que una sèrie de dones no periodistes portin deu anys fent de reporteres en clau de dona significa fins a quin punt el marc social imposa. "Les coses s'han de canviar, sempre en sentit positiu però per invertir el relat que s'imposa. El poder és sempre masculí i s'expressa com una noció masculina". La tasca de Dones Reporteres, expliquen, és "aportar reflexió per anar avançant", raona Montse Tubert.
Vocació de continuïtat
L'únic però a la trajectòria de Dones Reporteres que, exigents com són, no desaprofiten per mencionar, és la joventut. "Ens costa consolidar-les i veiem que no tenim prou varietat generacional", expliquen. Però tenen ganes de seguir essent permeables a noves incorporacions. Obertes a noves incorporacions sempre que, vegin, s'adiguin al corpus ideològic que ha menat aquests deu anys d'agitació radiofònica, reflexió en clau de societat i suma de barreres superades.
On són els homes?
La majoria absoluta de les convidades de Dones Reporteres són, en bona lògica, dones. I reconeixen que a les seves 'Infuxerrades' –nom que van escollir perquè la Infusió sona més femenina que el cafè, expliquen– quasi sempre hi ha només dones. No ho han buscat però com passa sovint amb les entitats que treballen en clau de gènere, sembla que l'altre sexe no s'hi hagi d'involucrar. Tot i això, Dones Reporteres compta amb la col·laboració i suport d'una associació com Homes Igualitaris, establerta a nivell de país però que no té base comarcal. Una entitat masculina, precisament, per la igualtat real. Una igualtat per la qual, avui en dia, cal comptar també la lluita LGTBI.
