La ciutat de Mataró va retrocedir una dècada en el seu camí laberíntic per l'arribada del Corte Inglés al juliol. Va ser llavors, a punt de vacances, quan es va conèixer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava tota l'operació urbanística i feia entendre que calia tornar a reconstruir Can Fàbregas i de Caralt al solar d'on va ser desmuntada. La reacció del govern va ser assegurar que es parlaria amb l'operador per exhaurir les opcions que els grans magatzems s'instal·lin a la ciutat i de l'altra culpar quasi en exclusivitat a l'assemblea pagesa –depenent d'Unió de Pagesos– per haver propiciat la sentència amb la seva denúncia contra l'operació. Si l'Ajuntament volia penjar la llufa pública als pagesos, aquests van respondre amb contundència. No accepten que, com literalment van dir, "se'ns carregui el mort per una mala gestió de l'Ajuntament".
Unió de Pagesos no sol·licitarà, va anunciar, l'execució de la sentència perquè entenen que això passaria per fer reconstruir l'edifici fabril i repercutiria en més costos per una ciutat per la que, asseguren, sempre han vetllat. "Se'ns acusa d'haver fet pressió amb la denúncia, però nosaltres com a pagesos formem part de Mataró i vam denunciar el que no vèiem clar com a mataronins", es va defensar l'històric dirigent.
Per què no van començar?
El sindicat assegura que en cap cas la seva denúncia va ser impediment per l'inici d'obres del centre comercial: "Tenien llicència i permisos i un termini i no el van complir, per què no van començar les obres? No pas per nosaltres!", va assegurar Riera. Els pagesos denuncien "que se'ns culpi quan va ser l'Ajuntament qui ho va fer pràcticament tot malament".
