Que Mataró llueixi el seu passat vidrier

L'entitat Vidre Bufat Mataroní pressiona per crear un museu viu que posi en valor el passat dels artesans que treballaven a Cristalleries de Mataró

  • Cugat Comas // Fotos: Daniel Ferrer i cedides
  • Dijous, 11 Maig 2017 00:00

Ciutat 2017, portada artesans vidre

El vidre és un material important al llarg de diversos segles de la història de la ciutat i just ara, al segle XXI, Mataró no ha de deixar perdre el seu llegat de vidre bufat. Amb aquest propòsit s'ha creat una entitat que persegueix que no es perdi ni la història ni el resultat de la feina que mestres vidriers, a la manera artesana, van fer al popular forn del vidre, a Cristalleries de Mataró.

Estem parlant d'una fàbrica històrica, que va ser líder en la producció de bombetes a nivell de l'Estat les dècades dels cinquanta i els seixanta, que en temps de la República va ser una referència del cooperativisme de la mà de la figura de Joan Peiró i en la qual van treballar diverses generacions que elaboraven elements decoratius, fets amb el sistema pacient i artesanal únic del vidre bufat. Mai es van comercialitzar i en molts casos els peixos ornamentals o altres peces úniques servien d'obsequi per a treballadors o visites. En moltes cases de Mataró es conserven peces de vidre d'artesania fetes a mà.

Els professionals que de dilluns a divendres suaven la cansalada a la fàbrica les elaboraven per vocació els caps de setmana. Bona part d'aquest patrimoni està avui extraviat o en mans de particulars. Part del llegat de Cristalleries, donat a la ciutat, descansa emmagatzemat en les dependències del Museu de Mataró. Però Mataró segueix d'esquena al seu passat vidrier i l'Associació Vidre Bufat Mataró hi vol posar remei.

A Marcel Estrems se li il·lumina la mirada quan parla del passat de Cristalleries o quan s'atreveix a plantejar com la ciutat podria treure rèdit d'aquest passat que avui en dia resta majoritàriament en  l'oblit. És un dels impulsors de la nova entitat, fill i nét de treballadors del forn del vidre. De fet la família Estrems és un dels casos en què nombrosos familiars van coincidir al llarg de les dècades. Estrems explica que "Mataró hauria de tenir un espai, en forma de museu viu, on s'expliqués la importància del vidre al llarg de la seva història, amb demostracions els caps de setmana de vidre bufat i reivindicant aquest passat". Sustenta, un dels impulsors de l'associació, que si un municipi de la dimensió de Vimbodí ha sabut projectar-se com a capital del vidre, Mataró té un passat i sobretot encara té el testimoni viu d'artesans vidriers i treballadors de Cristalleries per poder plantejar aquest àmbit en matèria de promoció de ciutat. "Ens falta conèixer la història i el vidre ens pot donar autoestima, els mataronins tenim més coses que Les Santes", reflexiona Estrems.

Ciutat 2017, portada artesans vidre
El hàndicap: l'espai
Les peces d'artesania de vidre sorgides de Cristalleries de Mataró es van perdent. El Museu de Mataró va exposar el 2011 part del fons donat per l'empresa en la seva dissolució de la mateixa manera que diferents famílies com els Estrems guarden
la seva pròpia col·lecció. El propòsit de la nova entitat és que "la donació de Cristalleries i el que va significar, i la llavor que ha deixat, tingui un espai d'exposició permanent, per recordar aquest temps i valors en el futur espai
de Can Marfà o en un altre espai adient".
L'espai és el gran hàndicap d'aquest projecte. La mateixa directora del Museu, Anna Capella, assegura que l'aportació que pot fer l'entitat és molt positiva per identificar i catalogar la col·lecció de vidre de la que disposa el Museu però que "ara no tenim un espai per mostrar-ho de manera permanent". L'entitat, mentrestant, està oberta a col·laboracions i donacions de vidre o documents.

Ciutat 2017, el vidre

Aprofitar l'impuls de l'Any Peiró

Tot i que la reivindicació del passat vidrier de la ciutat va néixer quan va tancar Cristalleries de Mataró, l'entitat Vidre Bufat Mataroní creu que bona part del patrimoni de peces decoratives de la firma s'havien dispersat prèviament. Un dels propòsits de l'entitat és que el projecte permetés reunir de nou bona part d'un patrimoni que va anar a parar a mans particulars i és per això que volen que la iniciativa serveixi per recopilar informació, fotografies, artesania, documents sobre el que va suposar la fàbrica a la ciutat del segle passat. "Encara hi ha mestres vidriers que podrien llegar el seu coneixement, la tècnica del vidre bufat és quelcom molt específic i espectacular", explica Marcel Estrems.

Però és una altra coincidència la que ha fet sortir de l'ou a l'entitat i demanar complicitats a administracions perquè tota la ciutat es faci seva l'aposta pel passat vidrier. Aquest 2017 és l'Any Peiró.

Joan Peiró va ser ministre de la República, dirigent anarcosindicalista i referent cooperativista però sobretot va ser un home del forn del vidre, on va entrar a treballar als 8 anys. En la commemoració dels 75 anys del seu afusellament per part del franquisme, la ciutat i el país ha preparat un programa d'actes on l'associació creu que faltaria incidir en l'àmbit del vidre. Marcel Estrems demana a l'Ajuntament i la Fundació Unió de Cooperadors que el vidre tingui lloc als actes: "Joan Peiró és un personatge molt potent, sempre vincular al forn del vidre, responsable de l'època en què la utopia es va fer realitat", assegura Estrems. L'entitat veu aquest 2017 d'aniversari com una oportunitat.

Ciutat 2017, el vidre
Peces sempre úniques
Moltes de les peces d'artesania de vidre que sortien del forn del vidre eren peixos, gerres i copes, així com premsapapers o elements florejats. Eren peces sorgides de la gran creativitat dels artesans que en molts casos passaven hores per elaborar –insistim, en caps de setmana– aquestes obres. L'entitat espera que la càtedra i l'exemple d'aquests artesans no es perdi i de fet les dues demostracions de vidre bufat organitzades per Cultura fa sis anys van tenir gran acceptació de públic.
El vidre bufat és una tècnica que depèn de la destresa de l'artesà per aconseguir la bellesa i qualitat de la peça, treballant el vidre –generalment provinent de sorra i sosa– bufant-lo en una canya de vidrier de la que variaven les dimensions. Càntir
o porrons també eren sorgits de la destresa dels treballadors mataronins.

El Tot Mataró i Maresme
Carrer d'en Xammar, 11
08301 - Mataró

Tel: 93 796 16 42
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

Anuncieu-vos a El Tot Mataró!
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. / Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.

© El Tot Mataró i Maresme - 2014

Avís legal i condicions generals d'ús
Advertència de privacitat

Lloc web desenvolupat per tàctic.cat

Amb la col·laboració de: