“Dret a l’habitatge sí, 'caradures' no”. Amb aquesta afirmació eloqüent resumia l’Alcalde de Mataró David Bote l’esperit de la declaració institucional que la Junta de Portaveus va aprovar, que duia el segell dels dos partits del govern i que ve a ser un crit de socors per a la problemàtica de les ocupacions de pisos –atenció al matís, sempre es parla de les “ocupacions injustificades”– que s’han multiplicat a Mataró. L’Ajuntament ja comptabilitza més de 400 casos i és per això que demana a les administracions competents que moguin fitxa en tres àmbits: amb un nou jutjat específic per a la problemàtica, conscienciant els fiscals sobre com actuar envers les màfies que s’amaguen rere aquest fenomen i donant suport a la proposta de llei estatal que vol agilitzar els desnonaments en aquests casos.
El tema de les ocupacions està més que candent a la ciutat. L’Ajuntament busca amb aquesta declaració institucional dotar-se de mesures per a fer front a les màfies que faciliten l’ocupació “fent negoci amb la misèria i degradant els barris mentre s’afecta la convivència de moltes comunitats”. La regidora de Benestar Social recorda a les famílies en situació de vulnerabilitat que tenen el circuit per a accedir a un habitatge “que comença i acaba a la porta d'entrada de Serveis Socials" i demana que no siguin els "cooperadors necessaris" d'aquestes màfies.
Els números del problema
L'Ajuntament calcula que hi ha actualment 3.400 habitatges buits a la ciutat, dels quals un 25 per cent estarien ocupats il·legalment, segons aquestes estimacions. Dins les mesures previstes contra les ocupacions, aquest any començarà una campanya d'inspecció que pretén arribar a 368 pisos, amb l'objectiu de detectar i afrontar cadascun dels casos. El gruix del parc d'habitatge buit és propietat d'entitats financeres i grans propietaris. L'Ajuntament comptabilitza 277 habitatges públics de titularitat municipal, dels quals n'hi ha cinc ocupats il·legalment i també n'hi ha 247 que són propietat de la Generalitat. D'aquests, 81 han estat cedits per entitats financeres i 27 d'aquests estan ocupats.
Les tres demandes
Davant d’aquest problema l’Alcalde demana un Pla de Seguretat contra les màfies: “nosaltres ajudarem amb la Policia Local però són els Mossos i la Policia Nacional els que poden actuar contra aquests grups organitzats del tot menyspreables”. A escala judicial, l'Ajuntament de Mataró reclama la creació d'un nou jutjat civil que es dediqui específicament a les 'ocupacions injustificades’ i s'eviti així el col·lapse de la resta de jutjats. També es reclama al TSJC que estableixi criteris interpretatius clars que determini quan una ocupació és delictiva i quan no i que els fiscals "prenguin consciència" de la problemàtica i es dictin instruccions clares per a fer front a aquests casos. I que s’apliqui –“i, si cal, es millori” ha deixat clar Bote– la proposta de llei que el PDECAT ha presentat a Madrid per agilitzar els desnonaments en aquest tipus de casos. Segons la regidora Martínez “el perfil de les ocupacions ha canviat i en molts casos hi ha gent ocupant que no respon al perfil de persones que necessiten ajudes socials”.
Des de la regidoria de Benestar Social detallen que la Mesa d'Emergència de la Generalitat té a punt 35 habitatges per a casos urgents de famílies en situació de vulnerabilitat, que ja estan assignats, però que no han estat lliurats a l'espera d'acabar d'arranjar-los. També hi ha 25 famílies en llista d'espera de casos "menys greus", a l'espera de la resolució de la Mesa d'Emergència.
ICV-EUiA: “La llei no actua contra les màfies”
El portaveu d’ICV-EUiA va ser l’únic de votar en contra de la declaració institucional i el partit ho va justificar criticant el suport que inclou a una llei “que pretén crear una nova via ràpida per a desallotjar i recuperar la possessió d'aquests immobles”. Els ecosocialistes asseguren que “la proposició de llei augmenta la desprotecció de les persones en els processos de pèrdua de l'habitatge habitual; no distingeix entre famílies vulnerables, màfies o ocupacions delictives, no distingeix entre grans o petits propietaris i situa a tothom al mateix nivell i no dóna cap resposta efectiva”. Per contra el partit demana promoure “un parc públic de lloguer començant per obligar els grans propietaris d'habitatge, persones jurídiques però també persones físiques, a cedir els seus pisos a les administracions públiques que ho reclamin” així com “reorientar les polítiques de seguretat i perseguir de forma proactiva les màfies organitzades que fan negoci amb la pobresa de la gent”.
