Doblar la recollida selectiva en només tres anys, passant del 34,4 per cent actual al 60 per cent que exigeixen les normatives europees. Aquest és l’ambiciós objectiu que s’ha marcat l’Ajuntament de Mataró amb el nou pla estratègic que posa en marxa per millorar la recollida selectiva, presentat per la regidora d'Urbanisme, Núria Moreno la setmana passada.
Arribar al 60 per cent de recollida selectiva implica gairebé doblar els percentatges actuals, que se situen en el 34,4 per cent. Unes dades que, a més a més, resten pràcticament immòbils des de fa deu anys, quan van créixer notablement amb la implementació de la brossa orgànica, però que des de llavors no han patit gaires canvis.
Complir aquest objectiu no té beneficis únicament pel medi ambient, sinó també per a la butxaca de l’Ajuntament, ja que si es mantenen les xifres com ara, el preu a pagar pel tractament de la brossa creixerà.
Per exemple, segons ha pogut saber el Tot Mataró i ha confirmat el consistori, els cànons per la incineració de la brossa augmentarien -segons prospeccions de l'Agència de Residus de Catalunya - fins a costar 311.000 euros el 2020, el que suposaria pagar 23,6 euros per cada tona, el doble del que es paga ara. El 2016, Mataró ha pagat 57.500 euros per aquest cànon.
L'estalvi reverteix en els barris
Ara bé, l’Ajuntament ja ha dissenyat un pla per invertir els diners que es puguin estalviar si s'aconsegueixen augmentar els percentatges de la recollida selectiva, amb l'objectiu d'implicar la ciutadania i confiar en un canvi de mentalitat que faci canviar les xifres. Dades facilitades pel propi consistori demostren que, si s’arribés al 60 per cent de recollida selectiva, s’estalviarien prop d’1,5 milions d’euros anuals, 717.000 euros pel cànon que es paga per la incineració de la brossa -tenint en compte l'increment esmentat abans- i 775.000 euros de l’augment d’ingressos provinents de la recollida selectiva dels residus.
Incidència directa
Uns diners que, tal com va explicar Moreno, “es destinarien a projectes als barris”. És a dir, a accions d’incidència directa per a la ciutat que els mateixos veïns podrien decidir a través de mecanismes de participació ciutadana. Una acció que, per la regidora “vol demostrar que, si augmentem la recollida selectiva, també augmentarem els diners que podran reportar millores tangibles i específiques".
Amb l'objectiu d'acurar més les polítiques i accions a dur a terme, l'Ajuntament farà regularment una enquesta a 1.300 mataronins per conèixer la seva opinió sobre l'estat i percepció de la neteja a la ciutat i valorar l'impacte que tenen les campanyes.
