Ja fa un any i mig de les darreres eleccions municipals. El pacte entre el PSC i CiU, que va servir perquè David Bote fos el nou alcalde, va acabar posant en mans d'en Josep Maria Font (CiU) la regidoria d’esports. És un mataroní nascut a Barcelona fa 48 anys, llicenciat en dret i que fa 20 anys que resideix a la nostra ciutat. Ha treballat com a director de seguretat en una entitat financera i també com assessor jurídic en el sector immobiliari.
I després de 18 mesos en el càrrec hem parlat amb Josep Maria Font per fer balanç d’aquest període, i també perquè ens expliqui com veu el present de l'esport mataroní i els seus objectius de futur.
Com va anar a parar al càrrec de regidor d'esports?
Sempre m’ha interessat el món de l’esport. De petit, a l'Escola Casp de Barcelona, ja n’havia practicat, i després ho he continuat fent, tastant moltes disciplines, com atletisme, tennis, muntanya, pàdel, esquí. I també l’he seguit com a aficionat. Quan es va fer el repartiment de regidories al nou Ajuntament, tenint en compte característiques personals i predisposició, se’m va oferir la d’esports, i no vaig dubtar en acceptar. I aquí estic dedicant-hi tot el meu temps.
Quina és la seva idea de futur per a l’esport de Mataró?
Tinc dos objectius primordials: la cohesió social i la promoció de la ciutat. En el primer, l’esport hi col·labora amb els valors de sacrifici, esforç, solidaritat, companyonia... que aporta a tots els seus practicants.
En el segon, la prioritat principal és fer servir l'esport perquè Mataró, la vuitena ciutat de Catalunya, es doni a conèixer més. Hi ha una gran base de practicants, una gran història al darrere i moltes coses per oferir. Entre ells el front marítim, amb el mar, la platja, el passeig, el port i les instal·lacions esportives. L’utilitzem per organitzar esdeveniments, tant d'elit com de caire popular, en vela, natació, triatló, waterpolo, i fins i tot atletisme, com ho demostra el Campionat de Catalunya de marxa atlètica que farem l’any vinent. Però també tinc un objectiu clar de futur, per al qual treballo, i és que Mataró sigui la capital dels esports de platja d’estiu, com vòlei, handbol, futbol. Aquestes competicions esportives permeten, com se sol dir, “posar Mataró al mapa”, i porten gent de fora, amb la repercussió que això té en els sectors econòmics locals, que també és important.
Josep Maria Font: "Hem de fer servir l'esport perquè Mataró, la vuitena ciutat de Catalunya, es conegui més i per aprofitar la gran base de practicants"
També s'ha apostat per grans proves.
Sí. De fet ja s’han fet moltes coses: la sortida d'etapa de la Volta Ciclista a Catalunya, la final de la Copa LEN, la Mitja Marató, el Míting d'atletisme, el Triatló Ciutat de Mataró, el Campionat d'Espanya juvenil d'atletisme, la fase de sector d'hockey herba, el sector estatal cadet de futbol sala i el Campionat d'Espanya d'Apnea, les Santes Esportives... Totes comporten despeses, tant directes com en les infraestructures necessàries per poder-los dur a terme. Els clubs, normalment amb pressupostos molt ajustats, no poden cobrir-ho tot i jo intento que notin que l'Ajuntament, en la mesura del que pot, els ajuda.
I no fan falta també èxits propis perquè la gent senti a parlar de Mataró?
En efecte, i en tenim. Set esportistes de la nostra ciutat han estat als Jocs Olímpics de Rio, una quantitat que poden mostrar ben poques ciutats de la població de la nostra. Fa poc hem vist el reconeixement a l'equip de waterpolo de La Sirena del CN Mataró com a millor equip català de l'any 2016. I tenim els dos equips de waterpolo i el d'OK Lliga femenina a la màxima categoria estatal. De tota manera per a l’autoestima esportiva de la ciutat, ens convindria tenir un equip de futbol o de bàsquet a altes categories espanyoles. Però per això potser faria falta trobar un mecenes que volgués invertir en un club de Mataró.
I per intentar el salt qualitatiu tenim bona base? Com està l’esport escolar?
Tenim una bona infraestructura d’equipaments repartida per tota la ciutat i que permeten l’accés universal a l’esport. Està demostrat que els clubs funcionen bé i els equips competeixen deixant ben alt el nom de Mataró.
Un altre tema és l’esport escolar, on no nego que hi hauria d’haver una revifada, per tornar a anys més brillants, i en això els estaments públics hi tenim molt a dir.
"Ens convindria tenir un equip de futbol o de bàsquet a altes categories espanyoles"
Durant tot el cap de setmana se’l veu en moltes de les activitats esportives que hi ha a la ciutat. És necessari?
Evidentment. A part que, com ja he dit, m’agrada, això em permet mantenir viu el contacte amb la gent dels clubs, que són la columna vertebral de l’esport de la ciutat, i així conec ben a fons els seus problemes i il·lusions, i també podem tractar de l’estat de les instal·lacions on practiquen, la majoria d’elles municipals.
Es reclama des de fa molt de temps la coberta al Camp del Centenari, per què no es fa?
De moment hem arreglat la graderia, en la qual el CE Mataró ha col·laborat amb els seients, i la coberta ha d’esperar, ja que prioritzem per damunt de tot el que és la pràctica esportiva. I això no vol dir que en un futur no ens ho plantegem. Ara mateix tenim en marxa les obres de les pistes poliesportives cobertes, l’exterior de l’Eusebi Millan i la del Casal de Joves.
També s’ha de fer una obra important, per temes de seguretat, arreglant portes i sortides del Pavelló Jaume Parera. I ben aviat haurem de començar a renovar la gespa artificial dels 10 camps de futbol municipals, possiblement començant pel de Pla d’en Boet que és la que està en pitjor estat. Després també s’haurà de fer la renovació del tartan de l’Estadi Municipal, que serà una obra de cost molt elevat. I una altra cosa urgent és la reparació del mur del Camp del Camí de Mig.
I com acabaria?
Dient que és un honor i un plaer dedicar una etapa de la meva vida treballant en un món tan apassionant com el de l’esport de la meva ciutat. I donant un missatge d’optimisme: l’esport de Mataró té un passat brillant, un present saludable i un futur esperançador. Només fa falta que tothom s’ho cregui, com jo m’ho crec i com s’ho creuen les noies de La Sirena que ens ensenyen el camí.
