No hi cabia ni una agulla. Abans que fossin les sis de la tarda de dimarts, el Cafè de Mar ja era absolutament ple, amb molta gent de peu. El reclam era evident i entre curiosos, cooperadors, polítics, funcionaris i estudiants l'aforament es va revelar com a clarament insuficient.
L'acte l'obria l'Alcalde, a mode d'inauguració de la Setmana de l'Economia Social i Solidària, però realment tots els ulls estaven pendents de Christian Felber.
Un teòric econòmic austríac que genera una expectació quasi d'icona pop. El pare de l'economia del bé comú era a Mataró. I totes les agendes hi havien coincidit.
Comunicar i fer pensar
Felber és un comunicador de primera i només per l'accent es diria que el castellà no és la seva llengua materna. Tot i que bona part de l'audiència ja sabia qui era, un estol de mirades concentrades esperaven el que va ser un classe magistral en tota regla.
L'economia del bé comú que ell apadrina té la virtut de no ser cap sopa d'all inventada, sinó en certa manera un replantejament del sistema en base a conceptes de lògica compartida, fins i tot a partir de preceptes filosòfics i socials antiquíssims. La crítica a l'actual sistema econòmic, basat en la suma de riquesa com per exemple amb el càlcul del PIB és contrarestat per Felber per nocions i paràmetres basats en aquest "bé comú" que, en més d'una hora de xerrada, percudien els assistents.
Pedagògic i amè, Felber combina l'ocurrència de fer el pi en directe per demostrar que es pot capgirar l'ordre actual i una confiança en què "el sistema mutarà, perquè són més les persones que el volen canviar". El "bé comú", amb els seus índexs i paràmetres i una lògica àmpliament compartida es va revelar no només com una alternativa viable, en boca de Felber, sinó com un referent necessari a una ciutat que diu voler ser la de l'economia social.
