¿Quin futur té el periodisme en el marc de l’emergència de les xarxes socials, la fugida de la publicitat en relació als mitjans convencionals i la legislació no és favorable als interessos de les empreses que els sostenen?
Aquest és el plantejament del doctor Albert Sáez, professor a la universitat Blanquerna (URL) i director adjunt de El Periódico de Catalunya, en el seu volum ‘El periodisme després de Twitter, Notes per repensar l’ofici’, premi Joan Fuster d’assaig 2014 i que ha editat Edicions 3 i 4. El llibre es va presentar el 17 de març a la facultat de Comunicació Blanquerna, de la qual Sáez és professor de periodisme des de fa anys, i ara el volum inicia un cicle de presentacions per Catalunya que el faran recalar avui dimarts dia 14 a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria Dòria de Mataró, al carrer d’en Pujol, en el que suposa el primer acte de promoció del volum a la comarca del Maresme. L’encarregat de presentar-lo serà el també periodista Saül Gordillo, responsable de continguts digital d’El Periódico.
El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l’impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L’obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d’aquí s’analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l’extinció del periodisme així com els nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans.
La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d’una comunitat social. Per fer-ho, hauria de despendre’s d’algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació massius i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.
