El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila va dir divendres als alcaldes del Maresme -que reclamen des de fa anys la gratuïtat de l'autopista C-32- que no es pot descartar cap escenari. L'única dada objectiva, diu, és que l'any 2021 acaba la concessió i que, a partir de llavors, es poden convenir diferents fórmules de gestió. Vila apunta, a grans trets, per un sistema de pagament per ús i per contaminació, com estableix el marc de directives europees, però reconeix que a la comarca del Maresme la situació és injusta. "No es prendrà cap decisió que no es vegi bé des del territori. S'ha de consensuar", assegura el conseller, que va presidir el Consell d'Alcaldes de la comarca.
El model de gestió de les infraestructures viàries s'ha de posar en crisi perquè, en els pròxims cinc o sis anys, quan acaben la majoria de concessions de les autopistes, es pugui fer un replantejament general del tipus de gestió que s'ha de fer des dels governs. Aquesta és la primera premissa que el conseller Santi Vila posa sobre la taula en parlar de la C-32. Cap escenari es pot descartar, si bé és cert que reconeix que al Maresme hi ha una "sensibilitat especial" perquè el futur de l'autopista sigui gratuïta. "És lògic que ciutadans siguin exigents davant qualsevol moviment que pugui qüestionar la dada objectiva, que és que el 2021 s'acaba la concessió", apunta.
Pagar per ús i per contaminació
Vila dóna la raó als alcaldes en el fons de la qüestió i afirma que "no és presentable pagar per l'amortització d'una infraestructura que ja està amortitzada", però a partir d'aquí obre un ventall d'opcions: "Podrem convenir diferents fórmules: que sigui gratuïta, que es pagui pel manteniment o que es pagui un preu simbòlic per finançar el transport públic".
En aquest sentit, Vila aplaudeix el marc de directives europees que "convida" a una gestió de les vies d'altes prestacions amb un sistema de pagament per ús i per contaminació. "És un sistema coherent que permet alliberar recursos per a Educació o Sanitat". El problema, diu, és que "a Catalunya les concessionàries han fet de financers de les infraestructures i això ha repercutit a la butxaca dels ciutadans".
