El Dia de la Marmota no només és una pel·lícula en què tot es repeteix. També és un mètode folklòric usat pels grangers americans, per predir la fi de l’hivern, basats en el comportament de l’animal quan surt d’hivernar. Segons la creença, si la marmota en sortir del seu cau no veu la seva ombra, per ser un dia ennuvolat, deixarà el cau, la qual cosa significa que l’hivern acabarà aviat. Si per contra, per ser un dia assolellat, la marmota “veu la seva ombra” i es fica de nou en el seu cau, vol dir que l’hivern durarà sis setmanes més.
La vinguda del Corte Inglés a Mataró té unes inèrcies similars. Hi ha tota una ciutat pendent que s’acabi l’hibernació de la vinguda, que comencin les obres al solar comprat i habilitat i que el procés en reengegui. Hi ha un govern que predica confiança però no s’atreveix amb cap calendari per dir quan canviarà el signe del temps. I la marmota, és a dir, El Corte Inglés, no es decideix a sortir de la cova, sigui per la seva ombra o per com percep els dies a fora.
Aquella màxima periodística del “No news, good news” no es pot aplicar en el cas del Corte Inglés. I menys quan, com la setmana passada, apareixen informacions que semblen entorpir encara més el camí que porta a l’inici d’obres –i amb ell del compte enrere fins a una inauguració. El Confidencial publicava fa dies que El Corte Inglés havia hivernat la seva arribada a la ciutat per l’impost a les grans superfícies que la Generalitat té establert, i que no mouria fitxa si no se’n podia escapolir. El mateix digital apuntava al govern que presideix Joan Mora, assegurant que havia mirat d’intercedir davant del Conseller Mas-Collell per tal que l’impost especial no fos un obstacle afegit, extrem que el propi Mora matisa. “L’únic que hem fet és demanar que aquest impost sigui just, no que es retiri, perquè actualment hi ha altres superfícies comercials de diferents operadors que en queden exclosos i es crea una situació de tracte diferencial”, explica l’Alcalde. Joc d’equilibris entre la Marmota i l’administració superior.
“Via lliure”
El Corte Inglés va decidir que entrava a la cova com la Marmota en esclatar tots els afers judicials. No hi ha hagut novetats fàctiques des de llavors més enllà de la “via lliure” que Mora insisteix que té l’operador per iniciar obres quan vulgui. “Parlem amb ells de forma continuada i ens segueixen dient que estan interessats a venir”. L’Alcalde ja no s’atreveix a pronosticar quan començaran les obres però es mostra confiat al respecte i a més a més assegura que “tots els contenciosos es van resolent i no hi ha impediments per a la seva arribada, actualment tot depèn del seu poder d’inversió”.
Depèn del grup
Poder d’inversió. Tant d’esperar-la que surti de la cova, la Marmota està menys forta i ha hagut de reestructurar el deute. Segueix sent el gegant econòmic que té en Mataró la seva aposta forta i ara, després de mesos d’informacions que posaven en dubte la salut econòmica de l’empresa, l’Alcalde assegura que “està sòlid, disposat a apostar per la ciutat quan pugui i una reforma de l’impost podria acabar de facilitar les coses”. A veure si l’animal s’anima a sortir finalment.
