Avui, per l’Arnau Rodón, era un dia especial. Només llevar-se ja tenia ganes de baixar al passeig marítim amb el seu germà i els seus pares per gaudir de l’espectacle de la Festa al Cel que les acrobàcies dels entrenaments dels últims dies pronosticaven. Per a ell, era més que un espectacle. Per a la seva mare, una bona manera de donar vida a la ciutat. “Jo de gran vull ser enginyer aeronàutic”, etziba. L’actuació acrobàtica de l’Airbus 320 de Vueling l’ha deixat meravellat. “Són avions molt difícils de conduir i de construir, però m’agradaria molt saber-ne”, exclama el petit, i convençut promet que estudiarà molt per aconseguir-ho. Llàstima de la pluja, que obligarà la il·lusió de l’Arnau a esperar un any sencer per tornar a mirar amunt per somiar amb les piruetes dels pilots.
Des de quarts d’onze del matí, el passeig marítim era un degoteig constant de gent que arribava des dels barris de Mataró, des dels aparcaments o des de l’estació de Renfe. La platja del Varador s’ha omplert ràpidament i ja abans de les onze, el públic mirava cap al cel. No esperaven cap avió ni cap paracaigudista, simplement creuaven els dits perquè la pluja no fes la guitza. Tres actuacions només s’han vist abans la pluja no s’apoderés del cel de la ciutat i l’exhibició quedés suspesa momentàniament.
“Donar vida a la ciutat”
Alguns han optat per marxar, però molts han decidit esperar. La platja s’ha convertit en un mosaic de paraigües que han saludat els pilots de l’equip del Carrusel de l’Aeroclub de Sabadell, el primer a enlairar-se després de la suspensió temporal. “Fa ràbia que plogui en dies com avui”, es lamentava des del públic. Tanmateix, l’actuació d’aeronaus tan destacades com l’Airbus 320 de Vueling, la patrulla ASPA de l’exèrcit aeri espanyol, l’helicòpter Tigre o la Patrouille de France – que finalment no ha pogut volar - suscitaven massa interès per abandonar.
Enmig de les espectaculars piruetes i mosaics que han ofert l’Airbus de Vueling o la patrulla ASPA, també hi havia temps per a la reflexió. Molts dels mataronins presents s’han mostrat satisfets. En Francesc, per exemple, ha assegurat que “ja ens tocava organitzar un esdeveniment important perquè ens ho mereixem i tenim la capacitat per a fer-ho”. En el mateix sentit s’ha expressat la Maria Rosa, que considera que “al front marítim li calia una mica de vida i la Festa al Cel també ens ajuda a promocionar la ciutat, el comerç i la restauració”.
L’actuació massa espaiada dels diversos equips i l’alteració de la graella han tret mèrit a una Festa al Cel que ha comptat amb una organització pràcticament impecable. Són molts els mataronins que s’han apropat a la platja per veure de ben a prop patrulles i avions de primer nivell europeu. També molts maresmencs i els barcelonins més fanàtics que enyoraven el festival que va abandonar la seva ciutat fa dos anys. El 2015, Mataró mirarà de consolidar un festival que la pot situar en un punt privilegiat en el mapa dels esdeveniments massius de Catalunya.
