Setmanes i setmanes de votacions i eliminacions. Més de 5.200 vots que s’han recollit a través del portal web, l’oficina del Tot Mataró o via SMS. 15 candidats, 3 finalistes, 1 guanyador. L’Àvia Remei, en Josep Nonell i en Diego Herrera es jugaven el títol i, com en qualsevol carrera de fons o concurs, només hi havia cabuda per a un únic guanyador. Aquesta vegada ha estat Diego Herrera, portaveu d’Estafabanca, l’entitat que ha defensat des del principi els drets dels estafats per les preferents i altres productes financers fraudulents.
Ja tenim “Mataroní de l’Any 2013”! I, tot i que per afinitats, amistats o simpatia, tothom tenia el seu preferit, els vots han determinat el resultat final. Ahir al vespre, Diego Herrera, es va proclamar vencedor d’aquesta cinquena edició del Mataroní, enmig d’una gran ovació per part del públic i per davant dels altres dos finalistes: l’Àvia Remei i en Josep Nonell. La tasca d’Herrera com a portaveu d’Estafabanca i insaciable en la lluita, cohesió, protesta, reclamació de drets, i un llarg etcètera, ha mogut centenars de persones al darrer any. Persones que, pel que sembla, també l’han seguit en les votacions pel mataroní.
A dos quarts de set de la tarda ja hi havia persones que feien cua per entrar al Casal de l’Aliança. “No començarà fins a les 20h”, se’ls advertia. Però per assegurar-se una cadira, preferien petar la xerrada amb els seus companys i passar l’estona. Mentrestant a dins el veredicte ja se sabia i tot l’equip del Tot Mataró ultimava els preparatius de la gala per excel·lència que organitza anualment. Proves de llum, proves d’àudio, reserves de cadires, col·locació dels finalistes, posició del guanyador, moviment dels presentadors... I és que de fet, el Mataroní de l’Any pretén guanyar en prestigi i elegància. Qui sap si mai tindrem catifa vermella!
L’evolució
L’acte, presentat pels periodistes de la casa Mireia Biel i Albert Ribas Dot, va voler començar fent un repàs a les cinc edicions del certamen. El Mataroní de l’Any s’iniciava al 2009 amb una llarga i dura edició on Pep Manté en va ser el vencedor a títol pòstum. Els anys següents ho van ser Joan Antoni Ciller, el pare Joan Herrero i Ramon Salicrú. Una evolució que ha fet consolidar el premi i ha crescut en nombre de votacions i prestigi i que vam veure precisament també ahir, en un vídeo al principi de l’acte.
Premi a l’alteritat
Quan va ser el torn pel Director del Tot Mataró, Toni Rodriguez, en les seves paraules va destacar el canvi d’emplaçament del Mataroní de l’Any que va qualificar “d’idoni per a l’esdeveniment” i va parlar de les cinc edicions del certamen: “han estat cinc edicions de molt bons candidats i de reconeixement popular” on, afegia, que “els protagonistes són els mataronins i són ells qui se l’han fet seu” (en referència al Mataroní). L'última reflexió de Rodríguez la va fer lligar amb la iniciativa que està tirant endavant l’Ajuntament de Mataró des de principis d’any: “Mataró, ciutat de valors”. Va parlar del valor de l’alteritat, el que precisament toca al febrer i va assegurar que “el Mataroní de l’Any és un premi a l’alteritat”.
La cursa pel Mataroní
La gala avançava i era el torn per agrair als 12 candidats que en la “cursa pel Mataroní” també van ser presents però que, finalment, no van tenir prou vots com per arribar a la final: Marta Bach i Roser Tarragó, Pol Bartrès, Jordi Bosch, Toni Cabré, Xavier Doló, The Free Fall Band, Peret, Pep Plaza, Sergi Rodríguez, Rafalito Salazar, Albert Triola i Albert Vidal van pujar a l’escenari (els que hi van assistir) per recollir el seu diploma commemoratiu. Tots ells van estar proposats com a candidats pels mataronins i mataronines i seleccionats pels col·laboradors externs del Tot Mataró com a candidats a Mataronins de l’Any 2013. La cursa pel Mataroní va començar a principis de desembre.
El Tot, lloc de peregrinació
Tot i que la tensió a la sala pujava, encara s’havien preparat algunes intervencions abans de desvetllar el guanyador del premi. Arribava el moment de l’editora del Tot Mataró, Mari Carme Rodríguez que agraïa a la ciutat de Mataró que “la gent participi amb entusiasme” i posava com a exemple les oficines del mitjà de comunicació que, assegurava “han estat lloc de peregrinació” en les darreres setmanes de votacions. Rodríguez va voler fer una crida a l’esperança, tenint en compte la dura situació econòmica que també afecta a l’empresa: “Que cap crisi ni emocional ni econòmica ens pugui prendre una revista que tots els mataronins se senten pròpia”, assegurava.
Música pròpia
Com ja és habitual el Mataroní de l’Any sempre inclou la interpretació del “Bequetero” per part d’algun grup de música. Aquesta vegada l’Agrupació Musical del Maresme, segurament qui se’l coneix millor perquè el toca cada 25 de juliol tot baixant la Riera i envoltats de milers de persones. Una representació de l’Agrupació va venir ahir al Casal l’Aliança per tocar, doncs, el Bequetero i fer l’acte encara més mataroní.
Els finalistes en vídeo per primer cop
Per conèixer els tres finalistes de forma encara més personal, aquest any hi ha hagut novetat. Els finalistes es van presentar en format vídeo per primera vegada en la història del Mataroní, i pel que sembla, va agradar molt. Tant Diego Herrera, com Josep Nonell o l’Àvia Remei van explicar al format audiovisual què significaria per a ells aconseguir el guardó: “Aconseguir el premi significaria un acte de reconeixement a la lluita veïnal per la reparació d’una injustícia”, deia Herrera. “Es un petit reconeixement de la tasca i la feina que s’ha fet fins al dia d’avui en l’handbol de Mataró”, assegurava Nonell. I la part més còmica la de l’Àvia Remei, que va dir: “Si surto guanyadora estaré molt contenta i sinó, aplaudiré els que ho siguin”.
Nonell i Remei, segon i tercer lloc
Arribava el moment d’obrir el primer sobre, el del tercer finalista: l’Àvia Remei, que contenta i eixerida com ja havia anunciat pujava a l’escenari a recollir el seu diploma. La Remei va voler explicar que allà on va porta tot el què sap i pot de la ciutat de Mataró. Ella mateixa va voler fer una reivindicació de país: “He procurat sempre per la cuina catalana i l’hem d’explicar perquè si es perd ens vindrà tot el de fora, que ja està bé, però hem de procurar per allò nostre”, va assegurar.
Josep Nonell es va quedar amb la segona posició amb un 22,96 per cent dels vots. Amb els 50 anys del Joventut Handbol Mataró, una de les entitats esportives més veteranes de la ciutat. Nonell hi ha dedicat bona part de la seva vida, a l’handbol i a l’entitat, tot i que ahir, dalt l’escenari mentre recollia el diploma com a segon classificat va confessar no haver jugat mai a handbol.
Herrera: el gran guanyador
En la història de les votacions del Mataroní mai hi havia hagut tanta diferència de percentatge de vots. Aquesta vegada Diego Herrera ha arrasat respecte els seus oponents i amb un 64,4 per cent dels vots s’ha proclamat vencedor del Mataroní de l’Any 2013. L’alcalde de Mataró, Joan Mora, va ser l’encarregat de llegir el nom del guanyador. Un moment en què el Casal de l’Aliança va embogir d’alegries i sensacions. Desenes de persones se sentien seu el premi. Herrera, portaveu d’Estafabanca, també els va dedicar el guardó. Mora va dedicar unes paraules a elogiar la seva tasca: “Mataró ha estat un exemple durant tot aquest temps d’una feina que mai haguéssim hagut de fer”, assegurava. “La política ha anat darrera vostre” els deia als de la plataforma Estafabanca. “Aquesta ciutat no es fa a base de talonari sinó a base d’esforç, que dia a dia, la gent va posant”, va cloure l’alcalde.
Les preferents encara es lluiten
L’acte es va voler cloure amb una entrevista al Mataroní de l’Any 2013. Herrera, acostumat a explicar el “què” i el “perquè” de les preferents va ser molt amè i directe, sense papers ni dubtes. “S’ha d'entendre l’actualitat i la mesura en què ha afectat a Mataró, la capital de les preferents”, explicava. “L’equip de suport de la plataforma ha sabut deixar de banda els interessos personals o professionals i ens hem bolcat en les persones: els nostres pares, les nostres mares i els nostres veïns, i tots ells han apreciat molt la nostra independència d’actuació”. Herrera no va voler fugir de les possibilitats i opcions que hi ha encara sobre la taula per aconseguir els diners d’aquelles persones estafades amb les preferents o amb productes fraudulents similars, com ara l’arbitratge. El portaveu de la plataforma creu que, precisament a Mataró, es pot demostrar més la “mala praxi” de les entitats bancàries i que per això l’esperança que tothom pugui aconseguir els seus diners encara no s’ha perdut.
I ara només cal fixar-nos en el 2014. Qui pot ser el Mataroní d’aquest any? Al novembre el podreu proposar!
