L’Eixample és un barri atípic per Mataró. Així com a la resta de ciutat les porcions territorials tenen un sentiment propi important, aquesta part de ciutat viu en una mena de lletania auto-imposada. No hi ha caràcter propi, no hi ha entitats pròpies, no hi ha associació de veïns. Fins i tot molts dels seus habitants s’equivoquen o no precisen quan se’ls pregunta de quin barri són.
El mateix nom fa la cosa, i l’Eixample són les zones per on va créixer la ciutat a partir del centre històric, per això manté aquest caràcter de revestiment de la zona més antiga de la ciutat. Fins i tot geogràficament sembla que abraci la part més antiga de Mataró.
Urbanísticament, podem identificar a l’Eixample com la reconversió –amb excepcions– de l’antic model característic de cases de cós en blocs. És una mena d’aparador del creixement i modernització de la ciutat, un enteixinat de carrers paral·lels i perpendiculars de naturalesa residencial que contempla zones més tranquil·les i també artèries bàsiques de la mobilitat local com poden ser el Camí de la Geganta i la Ronda, que la limita fins a pet de mar.
L’Eixample és bàsicament un baròmetre de l’activitat local, amb comerç i vida pròpia, caràcter veïnal introvertit i una bona dosi d’espais públics, places i parcs.
Esperant el gran desllorigador
Primer se’n va dir la locomotora comercial quan tothom sabia qui hi volia anar al darrere i qui va acabar sent. Després va venir la compra del solar i, en paral·lel, el via crucis judicial i polític de Can Fàbregas i de Caralt. Ara com ara segueix havent-hi el solar, aquest continua sent propietat de l’operadora, i Ajuntament i empresa mantenen que la construcció segueix sent un pla de futur immediat. Però les peces segueixen sense moure’s.
El Corte Inglés està pensat com el gran artífex d’un replantejament comercial de la ciutat, però és, a la vegada, el gran desllorigador que li falta al barri de l’Eixample. La gran superfície ha de ser un element de transformació econòmica i urbanística que està preparat pel moment en què la multinacional digui OK i s’iniciï l’operació. La unanimitat mostrada en Ple Municipal va semblar que deixava de frenar per part mataronina la vinguda. D’aquell acord però n’han passat mesos. I cap novetat.
Expliquen fonts de l’Ajuntament que tot i la situació transitòria de la mateixa empresa –amb canvi generacional en l’estructura directiva– aquesta els hi ha dit que l’interès en Mataró és vigent. Les notícies sobre una situació financera una mica delicada van encendre llums d’alarma però no ha arribat –o no ha transcendit– cap indici que faci creure que l’empresa ja no vol obrir.
L’Eixample espera el seu detonant sabent que les ansiades obres del seu entorn es demoraran en espera del “Sí” definitiu. I el comerç afectat ja es fa a la idea que continuarà mesos en aquesta situació.
