Molins i Vista Alegre conviuen com dos germans que s’han fet grans però encara no s’han emancipat. De fet, estem parlant de dos dels barris de la ciutat més ben connectats i situats en un nord de la ciutat que els allunya i a la vegada els tranquil·litza.
Estem parlant de dos barris de naturalesa residencial, sobretot Vista Alegre, crescuts a mesura que la urbanització va anar ascendint per la part de ciutat que ja es vol acostar a la serralada pre-litoral.
Molins és un barri de naturalesa obrera, populós i amb un marcat to ciutadà on els carrers respiren garbuix i ambient. Vista Alegre té menys vida de carrer i més de cases i veïnat. El primer recorda els nuclis de població vertebrats al voltant d’una avinguda, amb lògica pròpia. Vista Alegre és, en canvi, l’expressió del veïnatge, potser, més ben plasmada de la ciutat.
Les seves vistes sobre Mataró donen perspectiva a aquestes dues zones amb personalitat pròpia i funcionaments propis i singulars.
