Era una mobilització amb un únic precedent al 1989, el què aleshores va ser la via bàltica. I, tot i que aquesta vegada ja se sabia que no se superaria el rècord a nivell de quilòmetres, van ser més de quatre-cents els que van traçar la via humana de Catalunya aquesta passada Diada. El recorregut va creuar de nord a sud el territori català i ho va fer resseguint la costa del litoral tal i com ja havia planificat mesos endarrere l’Assemblea Nacional Catalana –ANC-, organitzadora de la mobilització.
Per la capital del Maresme la N-II també va estar paralitzada i plena de samarretes grogues i senyeres durant hores. Van ser fins a tretze trams dels 788 els que passaven per Mataró, iniciant-se al pont del supermercat Carrefour i acabant a la benzinera que hi ha a l’entrada de Sant Andreu de Llavaneres. En tots aquests trams de la cadena humana pel seu pas per Mataró s’havien inscrit 6.500 persones. No obstant aquesta xifra d’inscrits, molta més població no comptabilitzada va formar part de la via catalana en aquestes zones, tanta, que fins i tot es va haver de doblar o triplicar en alguns trams al pas de la cadena.
Mataró “en massa”
Tot i que el temps meteorològic semblava que en un primer moment faria la guitza, va aguantar prou com per deixar transcórrer l’acte en tranquil·litat. A la via humana s’hi va deixar veure l’Alcalde de Mataró, Joan Mora, que en declaracions a Mataró Ràdio assegurava que “ningú té por a demanar si els catalans volem un camí propi” referint-se a la gran participació de gent. Una participació que, creu, fa demostrar que la ciutat de Mataró s’ha sumat “en massa” a la iniciativa. A més de Mora també hi havia altres regidors com els de CiU Núria Calpe i Quim Fernàndez o el President d’ERC, Francesc Teixidó. El regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria, hauria participat a la via catalana des de Pertús, a la Catalunya Nord.
Cadena festiva
Hi havia poca gent que seguia l’acte a través del transistor de la FM, tal i com s’havia recomanat, cosa que va provocar una mica de desconcert sobretot en l’inici -17:14h-, el transcurs i el final de la cadena. Una cadena però, que va estar animada per molta gent: des de colles de gegants com la d’en Xanet Xaneta de l’escola Anxaneta, el Club de Hoquei i altres patinadors que desplaçaven una senyera enorme per tota la via pel seu pas per Mataró, la colla del Godrac, grups de gralles diversos o els Capgrossos de Mataró que van alçar diferents pilars.
“Sóc de Granollers i la via no hi passava, al final he animat a la família i hem baixat”. Així ho explicava de clar la Carme Tarabal que xerrava asseguda a una cadira mitja hora abans de l’inici de la via. Al seu costat la seva amiga Carmen Ganduxer que afegia: “Hi ha un sentiment que portem a dins i si venim el podem expressar millor. Cal fer alguna cosa en aquests moments tant complicats”. Moltes opinions entre la multitud groga i entre tots ells, musulmanes amb vel membres de Nous Catalans, militants de CDC que treballen per l’encaix de la immigració a Catalunya: “Teníem molt clar que participaríem a la via, hi creiem”, assegurava en Samir Aljablir.
I en el moment en què a molts punts del territori català sonaven els campanars, la Maria Àngels Cabot explicava a El Tot ben agafada als seus companys de via: “És una emoció molt especial. Sé que estem fent història!”. “Crec en la independència i crec que calia canviar una mica de la manifestació de sempre”, puntualitzava per la seva banda Míriam Fernández.
Ressò internacional
Més de 1.000 periodistes de diferents mitjans de comunicació estaven acreditats per cobrir la via catalana. Entre aquests la presència de mitjans internacionals era molt present. De fet, molts d’ells estaven al peu del canó per veure com transcorria la mobilització i quins en serien els seus efectes. El mateix vespre de la Diada la cadena Al Jazeera parlava de la via humana al sumari de l’informatiu més important del mitjà. En portada dels diaris digitals també ho feien el Wall Street Journal i el The Guardian, per mencionar els més ràpids en parlar-ne.
El demà, el 2014, el 2016,...
Segurament ara tots els ulls miren a Madrid. “Què passarà a partir de demà?”, es preguntaven molts el dia de la cadena humana en veure la multitudinària participació. I si no és demà, serà el 2014 quan es podrà decidir pel futur de Catalunya o s’haurà d’esperar al 2016? El temps, o la política, dirà.
