Es calcula que prop d’un 12 per cent del total de la població de Mataró, estaria estafada per les entitats financeres. La capital del Maresme és la ciutat espanyola amb més proporció d’estafats per participacions preferents i deutes/obligacions subordinades, productes que han esdevingut “tòxics” per haver estat usats de forma “dubtosa” per part de diversos bancs i caixes. Aquesta gent estafada hauria perdut més d’un 80 per cent dels seus estalvis. La Plataforma Estafa Banca Mataró valora la situació actual després d’haver portat la problemàtica al Congrés dels Diputats de Madrid amb l’alcalde de Mataró, Joan Mora. Parlem amb el portaveu de la plataforma, Diego Herrera.
El cas de Mataró és excepcional?
Sí. El cas és particular perquè les persones pateixen una doble estafa i una discriminació addicional. La primera estafa es dóna per assessorament fraudulent en la comercialització de productes híbrids de renda fixa. La segona, esdevé quan Caixa Laietana en el procés d’absorció per part de Bankia va oferir als seus clients bescanviar les participacions preferents per accions de la mateixa entitat, en un context de molta rapidesa i coacció. A més de la doble estafa hi ha una clara discriminació, el mecanisme d'arbitratge orquestrat a través del pacte PP-PSOE, en la versió del dia 29 de gener del 2013, deixa fora al 90 per cent dels clients estafats per l'antiga Caixa Laietana, ara Bankia.
Creieu que encara hi ha gent que no sap que ha estat estafada?
Sí, i molta. Hi ha tres tipus de persones: les que tenen productes tòxics i en són conscients tot i que esperen que es posi en marxa el mecanisme d’arbitratge, les que han preguntat a les entitats financeres si en tenien i se’ls ha enganyat dient-los que no i finalment les que no saben que en tenen.
Per tant, cada vegada teniu més gent?
A la Plataforma Estafa Banca Mataró a data d’avui encara rebem persones que han estat estafades perquè a la seva oficina els han negat sistemàticament que estaven en aquesta situació. Cada setmana ens arriben persones que se n'acaben d’assabentar.
A finals de gener vareu presentar la problemàtica al Congrés dels Diputats de Madrid. Què en traieu?
Va ser molt cordial i en vam sortir agraïts perquè els principals grups parlamentaris del Congrés van escoltar tots els nostres arguments. A més també ens vam reunir amb el Defensor del Poble i vam presentar la nostre proposta d’arbitratge. Ens van dir que el nostre projecte era molt semblant al que estan elaborant ells mateixos i ens varen demanar col·laboració, cosa que vam acceptar de seguida.
En què es concretava la vostra proposta?
La proposta que vam fer l’anomenem “mecanisme d’arbitratge inclusiu, universal i gradual”. Proposta inclusiva perquè sol·licitem que aquest mecanisme tingui caràcter retroactiu respecte els bescanvis per coacció. Proposta universal perquè entenem el sistema arbitral equiparable amb la justícia ordinària i per tant, amb criteris objectius. I finalment, proposta gradual perquè davant de la manca de capacitat i/o voluntat per resoldre aquest problema a curt termini, demanem que ho facin de forma gradual en el temps.
Satisfets, doncs?
Satisfacció moderada. Satisfets perquè vam trobar d’entrada uns posicionaments molt ràpids que no esperàvem per part d’alguns partits polítics i també pel Defensor del Poble. Satisfacció més aviat moderada perquè el PP no es va posicionar directament sinó que va dir que “estudiarien la possibilitat d’incloure el bescanvi en aquest mecanisme d’arbitratge”. Una resposta que no confirma res concret.
Com creieu que actuarà el govern?
Si no s'accepta que no hi ha capacitat financera per solucionar el problema a curt termini, arribarà un moment en què s’encendrà la bombeta vermella, la del límit del pressupost i/o del dèficit públic. A mesura que es vagin sumant tota la quantitat de diners que han de tornar, anirà adquirint més força un “globus sonda” –llançament d’una proposta per part d’un polític per veure la reacció popular- en la què es creu que el govern central faci una reforma a través d’un decret. Una reforma que ens dificulti i ens negui la possibilitat de posar demandes en contra de les entitats.
Què passaria si fos cert?
Si s’arriba a aquest límit es podria posar en marxa una reforma legal que només ens permetés posar un contenciós administratiu contra l'Administració enlloc de qualsevol demanda o denúncia contra les entitats. Davant d’això hi ha molt poques possibilitat de guanyar. Des de la Plataforma però, estem convençuts que aquesta possibilitat és extrama i que hi ha mesures alternatives per determinar solucions graduals, tal com plantegem a la nostra proposta d'arbitratge d'equitat. Nosaltres volem que es restauri la justícia per a tothom i que s’acabi el “corralito” espanyol. És un fet inadmissible en una democràcia.
Quines són les passes a seguir d’ara en endavant?
Ara mateix estem en un moment baix. El nou mecanisme d’arbitratge pactat entre el PP i el PSOE en la versió del dia 29 de gener del 2013 ens exclou. Estem en una situació d’indefinició i no sabem gaire on naveguem. No entenem com pot ser que el govern discrimini els seus ciutadans i creiem que la via política finalment donarà els seus resultats. Mentrestant seguim sortint al carrer cada setmana i hem elaborat un calendari d’accions i activitats que es pot adquirir a les Esmandies.
Teniu molt de suport, això és bo?
Sí, molt. En aquest sentit estem molt contents i volem agrair especialment la col·laboració a la Federació d’Associacions Veïnals de Mataró –FAVM-, al Centre Cívic Peramàs-Esmandies, a l’IES Miquel Biada, a l’àrea de relacions amb la comunitat dels Mossos d’Esquadra de Mataró, a l’Ajuntament de Mataró i a tots els estafats i estafades per seguir al nostre costat dia rere dia.
