Pau Riba ja fa uns anys que ressorgeix de per aquestes dates per cantar nadales. Des de l’invent del llibre-disc “Jisàs de Nezerit”, una anada creativa que entre mescla la narració bíblica del naixement de Jesús amb la pel·lícula de la Guerra de les galàxies intercalada per nadales reescrites, Riba s’ha dedicat a difondre les seves pròpies versions dels populars càntics catalans nadalencs. Com ha establert per tradició, la Sala Privat va convidar als mataronins a pair el dinar de nadal, tot cantant nadales, amb el cantautor barceloní.
Aquest va apareixer a la sala amb els peus descalços, acompanyat un cop més per uns Mortimers molt resultons, i es va enfilar en un tamboret des d’on, guitarra en mà, va governar l’espectacle. Riba va oferir les seves versions ja conegudes de les nadales i també va explicar la versió sideral del naixement del nen Jesús, aquest cop, amb alguna actualització de l’argument: guerra al líban, a Irak i canvis al tripartit, àdhuc.
Així, entre nadala i nadala, i narració i narració, els Mòrtiners van servir d’excusa per alleugerir i donar vidilla a un xou calcat al de l’any anterior.
