Culturalment, Mataró sempre va a dues velocitats. L’una la marca la cultura oficial, que de retruc del sempre caòtic Patronat Municipal de Cultura és l’ase dels cops i la majoria de cops ben justificats. Aquí hi ha hagut potser més marro que mai en aquest 2007, amb les darreres fuetades d’un regidor per la història, Jaume Graupera, el seu director que se’n va més tard però a mitges Santes –pels que el vulguin recordar, es deia Rafa Milán– i el nouvingut Sergi Penedès que vol canviar però no acaba de canviar i que fins desembre no ha lluït nou director. Per sort, la segona velocitat la marca la cultura latent, la de les entitats i la del carrer. Aquí sí, Mataró tira i fort i Les Santes o l’any casteller que han tornat a brindar els Capgrossos són per emmarcar. Més ingredients d’un any que acaba, el tercer Cruïlla de Cultures, molts, força dansa o la trobada de cors de gòspel.
Que les Santes són les Santes i per alguns mataronins són quelcom només comparable amb les pròpies Santes és quelcom ja conegut. Que la crítica dels que no són tan lluminosos i s’ho miren amb més distància és quasi sempre que “sempre es fa el mateix” tampoc no és nou perquè l’esquema del programa havia variat molt poc en els dar-rers 15 anys.
Això tindrà un abans i un després d’aquest 2007, l’any en què va néixer un nou acte amb tanta força que ja hi ha qui el considera, en el seu primer any, tot un clàssic de les Santes. La Festa Major anava coixa de la nit del 28 de juliol i allà van arribar-hi les que mai fallen, les figures, per muntar una mena de verbena compartida entre la gent i els Robafaves, Momerota i companyia.
El No n’hi ha prouL’acte va destapar la capsa de les il·lusions dels que pensen que encara pot ser millor una Festa Major que va tenir dos pols oposats. Per una banda, en la vessant positiva, el fill del Drac va sortir de l’ou i va esdevenir nova figura de la ciutat al nom de Dragalió. Per la contra una de freda i és que les condicions climàtiques van impedir que molta gent veiés els focs, la nit del 27. I no és freda però és d’un tebi que ja hi tira: el Desvetllament Bellugós va destapar tots els temors, amb comportament incívics puntuals però preocupants que podrien agilitzar la irrevocable decisió de sonoritzar-lo per l’any vinent.Les Santes del 2007 van ser discretes en l’aspecte musical, amb un Sarau amb cada cop menys al·licients i un concert que va punxar pel que fa a gent, el que van oferir Lax’n’Busto i Pignoise.
El Dragalió, el nou
L’altra gran notícia que van deixar Les Santes del 2007 va ser el naixement del Dragalió el fill del Drac i d’alguna víbria per concretar, que va aparèixer en el transcurs de la Crida a la Festa Major. Més entremaliat, amb més color pastel, i fins i tot més actiu que son pare, el Dragalió va començar a fer-se un lloc al cor dels mataronins i mataronines, sobretot dels més petits que ja el veuen com un dels seus.
Els Capgrossos es recuperenParlar de Santes ens duu a parlar dels Capgrossos, els altres grans protagonistes de l’any cultural a la capital del Maresme. La colla castellera segueix fascinant i sols un any després de la dolorosa pèrdua de la petita Mariona, la colla s’ha recuperat de totes i al llarg d’un any fabulós ho van demostrar. Per guardar en la retina quedaran sempre el tres de nou de Festa Major, en el retorn capgròs a la Plaça de Santa Anna, els altres “nous” i sobretot l’actuació del dia de Tots Sants, a Vilafranca del Penedès.
Allà en un exercici quasi miraculós, de justícia històrica diria, els Capgrossos van tornar a descarregar el quatre de nou folrat, el castell que va desencadenar la tragèdia de la Mariona. Els de blau el van vèncer a cop de força i algun plor i en un final d’any per emmarcar que els ha fet acabar com a quarta millor colla castellera, per davant de la històrica Joves de Valls, amb el que podrien anar l’any que ve a la diada de Sant Fèlix, l’actuació més important de l’any a la que sols tenen accés les millors colles. El 2008 serà per ells l’any que inauguraran el nou local a l’Escorxador.
Els Premis Butaca
Els Premis Butaca són els referents de les arts escèniques a Catalunya i aquest any van lliurar-se a Mataró. L’emplaçament per aquests “Max” a la catalana va ser el pavelló Teresa Maria Roca, que en els dies anteriors va ser centre d’una minsa polèmica ja que els clubs que hi competeixen i hi entrenen van queixar-se des de les pàgines del Tot Mataró sobre les pistes i les hores que els assigna el Patronat Municipal d’Esports. L’important, però, de la nit dels Butaca van ser els premiats on l’obra Plataforma de Calixto Bieito va ser la guanyadora dels grans guardons. L’aportació mataronina a l’obra va anar a càrrec d’Albert Triola i Art Trànsit Dansa, i el gran protagonista fou Tortell Poltrona, pallasso reconegudíssim que va rebre el Butaca d’honor a tota una trajectòria. Tortell Poltrona havia estat mestre durant les primeres èpoques de l’escola Anxaneta.
La pluja nega el CarnestoltesUna festa popular que mai ha acabat de tenir sort, enguany va estar més de pega que mai. El Carnestoltes va veure com la pluja l’obligava a suspendre la majoria d’actes, tornant a posar sobre la taula un fet que es pot obviar o menystenir des de l’ajuntament però que és una realitat tan incòmode com flagrant: que Mataró necessita algun tipus de recinte per poder acollir festes, concerts o altres. El Cruïlla és una altra víctima de la falta d’equipaments culturals. Sembla poc probable que en la nova zona que ocuparà la part de sobre el Parc Central se’n recordi d’aquest deute.
El que va ser anecdòtic, i com a tal cal ser recordat en aquesta sort d’auca de resum, és que la pluja va fer posposar la Rua General de Carnestoltes però alhora va propiciar un esdeveniment històric, que per primer cop un acte de Carnestoltes, contravenint la moral i la tradició, se celebrés quan la Quaresma ja era realitat. La demanda de molta gent que tenia preparada la disfressa va fer que tingués ressò la demanda de celebrar la Rua l’altre dissabte, a mitja Quaresma, amb la Vella de les set potes de regent. Ai si ho arriba a veure.Molta dansa i molt de gòspelMataró és una ciutat cada cop més de dansa. La residència d’Art Trànsit a la ciutat sembla haver obert les portes a expressions cada cop més freqüents d’una art escènica que havia estat, potser, maltractada en temps pretèrits. El nivell de dos esdeveniments populars, celebrats al carrer, van demostrar que cada cop hi ha més nivell i afició. Ens referim al Dia de la Dansa i a Dies de Dansa, que ens va posar al mapa en ser un festival que sols se celebra en algunes poblacions.
Un bon Cruïlla, que no acaba de resultar
El que passa amb el Cruïlla segurament sols podria passar a Mataró. El del 2007 ha estat el millor festival en l’aspecte econòmic però la continuació està en entredit perquè no sembla, de moment, viable o no deficitari en un futur proper i també perquè des de l’organització, la Casa de la Música Popular, es diu que estan farts dels problemes d’espais que té Mataró per acollir grans esdeveniments. La cirereta la va posar un problema amb les queixes veïnals pels concerts al Parc Central. Sense acabar de rutllar del tot, el Cruïlla 2007, el tercer, va ser notable en l’artístic amb concertassos com el de la Fanfare Ciocarlia, Omara Portuondo o Fermin Muguruza. El que va destacar per sobre de tot, però, va ser Muchachito Bombo Infierno que va tornar un any després i va congregar més de 5.000 persones al Parc Central en una nit per recordar durant temps.
Joc passiu a ca’n PMCi com es deia al principi, del rostre més habitual que hi ha en la cultura local, el del Patronat Municipal de Cultura se’n diu poc últimament ja que fins aquest mateix mes de desembre no ha tingut nou director nomenat amb totes les de la llei. En això potser sí que el 2008 es torna a començar de zero i a partir, segons va dir ja d’entrada Sergi Penedès, el republicà que ara mana al Carrer de Sant Josep, un pressupost sota mínims. A l’horitzó, moltes coses. Des del de sempre, que mai falla fins al ditxós Museu Bassat que, sembla que ara sí, podria fer que per una vegada Mataró deixi de llepar-se les ferides d’oportunitats perdudes i no prengui l’arròs covat.
Dèiem que un 2007 notable pel que fa a entitats, a activitat d’associacions, a Les Santes, als Capgrossos. Que el 2008 ho sigui per més gent.
Un any de cultura en titulars
Gener· Bon públic però poca participació als Tres TombsFebrer· La pluja nega la festa del CarnestoltesMarç· El llibre Tot Monuments, un èxitAbril· Un Sant Jordi com sempre però sensacionalMaig· Mataró, capital del GòspelJuny· Dies de Dansa posa Mataró al mapa.Juliol· Un Cruïlla bo que no li surten els números.- El No n’hi ha prou triomfa.Setembre· Cirera, la gran de les festes de barri.Octubre· El Museu del Tèxtil, més a propNovembre· Tortell Poltrona i Plataforma, protagonistes dels Butaca· Els Capgrossos recuperen la TripletaDesembre· La rumba sona al Museu de Mataró.
