No n’hi ha prou amb fer-ho bé, però és un pas

Tal com resa el titular, aquests de Manduca ho fan bé, molt bé, toquen bé, són bons, però no h’hi ha prou. Aquesta és la sensació que van deixar dijous passat al Clap on van actuar davant una seixantena de persones, la majoria vinguts de Premià d’on és aquest altre grup de mestissatge. Un grup jove, que sap el que vol fer i que va segurament per un camí prou bo però que encara no ha collit prou resultats en el seu caminar artístic. Partint d’aquesta premissa que els fa un grup en gestació, encara verd, per madurar, la resta han de ser elogis perquè el “puntillu” que ja tenen està realment bé.Parteixen d’una barreja d’alguna rumba, algun reggae i algun accent flamenc amb un marcat to salsero del que, deuen haver decidit, en fan bandera i l’exploten. Van bé a partir d’una bona guitarra i una percussió ajustada i de veu van sobrats de carisma, no tan de registre, però és ben bé el que es preua en aquests món mestissos on un ha de clavar el seu i deixar estar les filigranes pels altres. Partint de la novetat, la proposta es completa amb versatilitat i agafa cos, com la cervesa, quan s’hi incorpora l’electricitat en forma de bases electròniques i la cosa es posa més picantona. Poquet festeig, també s’ha de dir, amb el que pot arribar a donar de si aquesta via d’aigua.Poden despuntarI amb la típica i cada cop més tòpica batucada final, i amb els seus embaladits i els altres prou satisfets va cloure la nit de Manduca, la rumba llatina de la comarca que sembla recollir fruits i que pot donar, repetim, molt de si. S’haurà d’esperar que acabin d’arribar a destí i per llavors reservarem les gran paraules. Van bé de moment i ja en saben molt. Se’ls felicita.