Un nou avenç en el diagnòstic del TDAH en nens

Un videojoc, que examina el moviment de fixació dels ulls davant d’estímuls visuals, exerceix com a marcador biològic per diagnosticar el TDAH

TDAH

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) no disposa, fins ara, d'una prova objectiva i específica per al seu diagnòstic. Un equip de l'Hospital de Mataró, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i l'ICREA, acaba de validar l'eficàcia diagnòstica d'un programa informàtic en forma de videojoc que redueix el temps de diagnòstic i n'augmenta l'objectivitat.

La vergència ocular

L'ésser humà realitza un petit moviment dels ulls, ràpid i involuntari, quan fixa la seva atenció en alguna tasca. Aquest moviment es modula de forma automàtica i inconscient, en funció de l'atenció amb què ens concentrem en una tasca. Científics de la Universitat de Barcelona i de la Institució Catalana d'Investigació i Estudis Avançats (ICREA) van descobrir fa anys que la vergència ocular podia ser un marcador del TDAH, perquè en els nens diagnosticats la seva modulació és inferior a la dels nens sans.

L'equip de Salut Mental del Consorci Sanitari del Maresme ha liderat l'estudi de validació en el que han participat diversos centres d'investigació, universitats i hospitals de Catalunya i d' Estats Units (Siracusa). A l'estudi, tres grups (un de nens sans, un de nens ja diagnosticats de TDAH i un tercer de nens amb altres trastorns d'atenció o aprenentatge) van realitzar una sèrie d'exercicis a l'ordinador mentre es gravava el moviment dels seus ulls.

El resultat

Els nens amb TDAH van mostrar una disminució significativa en els moviments oculars, que clarament es diferenciava dels nens sans o amb altres tipus de trastorns. Segons aquests resultats, la Vergència Cognitiva ha demostrat ser  una eina vàlida,  específica, no invasiva i  accessible que aporta objectivitat i fiabilitat al diagnòstic clínic del TDAH en nens.

La dificultat del diagnòstic

El TDAH té un origen neurobiològic però el seu procés diagnòstic és eminentment clínic, és a dir, es basa en l'exploració dels símptomes mitjançant entrevistes amb el pacient, dades relatives a la seva història mèdica i familiar i informació de l'escola. El procés és, per tant, complex i laboriós. El grau de certesa del diagnòstic pot ser insuficient, especialment en els casos lleus o quan apareixen altres trastorns alhora. Aquest fet pot afavorir un infradiagnòstic del trastorn o un sobrediagnòstic.