Els treballadors de l'Hospital alerten que estan al "límit"

Denuncien que no s'estan cobrint les baixes laborals ni les vacances i que això posa en risc la qualitat assistencial

  • Redacció - ACN
  • Dilluns, 22 Agost 2016 11:22

hospital mataró

Els treballadors de l'Hospital de Mataró denuncien, des de principis d'agost, que la sobrecàrrega laboral que pateixen i l'estat precari que viu el centre, intervingut per la Generalitat des de l'any passat per haver registrat dèficit el 2014, els està abocant a una situació "inacceptable i insostenible".

En una carta enviada a la direcció de l'hospital, que pertany al Consorci Sanitari del Maresme, els treballadors alerten que amb l'arribada de l'estiu la situació "ha empitjorat encara més" perquè no s'estan cobrint les baixes inesperades ni les vacances del personal com caldria i els traspassa tota la responsabilitat pel que "pugui succeir per la seva passivitat".

Xosé López de Vega, metge traumatòleg i membre de Catac, el sindicat majoritari al centre sanitari, assegura que el centre té una ocupació en hospitalització que frega el 100% i que això els està acostant al col·lapse si no es prenen mesures. "Com sempre, els professionals del centre treballarem al màxim per garantir la qualitat de l'assistència, però ho volíem denunciar públicament perquè només nosaltres estem posant de la nostra part", va reblar.

Plantilles "més ajustades"

Els sindicats lamenten que el Pla de reequilibri que ha imposat el Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) per eixugar el dèficit de l'hospital està afectant principalment a la partida de personal, que suposa el 70% del pressupost, i que això s'està traduint en plantilles cada cop més ajustades i en el fet que en períodes com l'estiu no es cobreixin com caldria les baixes laborals ni les vacances del personal. Segons recull la carta, per exemple, les infermeres d’urgències arriben a tenir 12 pacients assignats "quan els estudis afirmen que una infermera d’urgències ha de ser responsable de quatre pacients".

Per descriure la situació que s'està vivint, López de Vega, explica que la nova àrea d'observació al servei d'urgències inaugurada a "bombo i platerets" el passat mes de gener per evitar hospitalitzacions innecessàries i "esponjar" el servei, està funcionant a mig gas, unes vuit hores al dia, perquè la direcció s'ha volgut estalviar el sou de la gent que hi treballa durant l'any en tres torns, malgrat que la demanda no ha baixat durant l'estiu.

Pel que fa al servei d'urgències, els treballadors denuncien que "ja no poden drenar amb la suficient eficàcia" els ingressos que necessita i que per aquest motiu pateix col·lapses i sobrecàrregues importants "amb la inseguretat que això comporta tant per als treballadors com per als usuaris". En aquest sentit, el sindicat afegeix que el servei d'urgències a l'Hospital de Mataró té una mitjana d'assistències i complexitat igual o superior a l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, per exemple, però "amb la diferència que allà tenen tres cops més personal".

Material "obsolet"

En la carta, els treballadors també lamenten l'estat de l'instrumental i les instal·lacions de l'hospital. Asseguren que l’utillatge està "obsolet", així com les taules de quiròfan, llits o cadires, i també els aparells de diagnòstic com les endoscòpies i la maquinària general, com aparells d'aire condicionat.

Per totes aquestes qüestions i davant el reiterat silenci de la direcció, els treballadors, "farts d'aquesta situació", han traspassat a la gerència i direcció del centre "la responsabilitat de la nostra seguretat i la dels usuaris que diàriament atenem", sol·licitant, a més, que "es prenguin les mesures corresponents per tal de donar resposta a aquestes situacions que denunciem, amb l’advertiment que, en cas de no tenir solucions, ens veurem obligats a iniciar les accions legals oportunes".

En resposta a la carta dels treballadors, el gerent del CSdM, Ramon Cunillera, va assegurar que el consorci està fent tots els esforços necessaris per mantenir la qualitat assistencial a pesar de les restriccions pressupostàries i va qualificar de "greu irresponsabilitat" que s'insinuï públicament que no estan oferint "les mínimes garanties de seguretat i qualitat a les persones que atén".