Mataró ja duu dos anys amb Joan Antoni Baron a l’alcaldia. Va ser en el Ple Municipal extraordinari del 10 de maig del 2004 quan es va investir a Baron com a tercer alcalde de la democràcia de la ciutat, tots ells socialistes, després de Joan Majó i de Manuel Mas que va renunciar a l’alcaldia un any després d’haver-se adjudicat les eleccions locals. Baron va ser el guanyador d’una lluita interna en el PSC local per la successió entre ell i Pilar Gonzàlez Agàpito que tot i la derrota va seguir com a element clau del govern local. En aquell Ple del maig del 2004 el nou alcalde va ser votat pels tres partits que ja llavors formaven el tripartit local, PSC, ICV-EA i ERC, mentre que tant CiU com PP van votar els seus respectius candidats a l’alcaldia.
En el seu primer discurs com alcalde i ja lluint la banda i el bastó que l’acrediten Baron va presentar el plat fort de la legislatura, un Pacte pel Desenvolupament Econòmic i Social que va cristal·litzar i es va presentar el passat 23 de març i que recentment ha rebut una important injecció de diners perquè realitzi les seves primeres accions. El PDES destaca dins el bagatge de l’alcalde però no és l’únic destacat. L’adjudicació d’ajudes de la Llei de Barris a Cerdanyola, la nova planificació de la via del tren o el propi projecte de la Casa de la Música Popular del que Baron va ser artífex de l’acord dinal també consten com a actius del socialista. Com solventar la crisi del tèxtil i la de moment tèbia aposta pel turisme així com el continuisme en urbanisme han estat, segurament, els cavalls de batalla més relliscosos així com les polèmiques sorgides de ICV i sobretot ERC amb l’afer Civit.
