Salvador Milà: ‘Hi ha un joc a tres bandes del qual estem pagant les conseqüències’

Salvador Milà està d’actualitat. La seva destitució com a Conseller de Medi Ambient i d’Habitatge ha estat una conseqüència més de la reforma de govern que el President de la Generalitat Pasqual Maragall va dissenyar i que va afectar altres consellers del PSC i ERC. A més, la seva experiència dins del govern tripartit fins fa escasses setmanes el converteix en un bon testimoni per parlar i opinar sobre els fets que marquen les últimes jornades de la política catalana: el referèndum de l’Estatut i l’expulsió d’ERC del Govern. El polític mataroní i membre d’ICV parla amb claredat sobre tots aquests temes i altres polèmiques que han marcat el seu pas per la Generalitat com el polèmic túnel de Bracons, el model energètic o la suposada utilització d’un helicòpter públic per a fins personals. Com veu la situació actual de la Generalitat, després de l’aprovació del referèndum i el trencament del tripartit? Crec que el que ha passat és lamentable. Ha estat lamentable la crisis que va provocar el President de la Generalitat just fa un més, havia d’haver esperat al resultat del referèndum i a veure la posició de les diferents forces polítiques. També ha estat lamentable el fet que Esquerra Republicana de Catalunya finalment hagi optat per el ‘NO’ a un Estatut que és bo. I per últim també és lamentable que el president hagi expulsat del govern a ERC sense esperar al referèndum, cosa que potser hagués estat més correcte per evitar crispar la situació i centrar-nos en el debat del referèndum. Segons vosté, com s’haurien d’haver fet les coses? Jo crec que el que calia era haver portat millor la negociació del text de l’Estatut ja aquí a Catalunya. Haver fet una proposta que sabessin que podia tirar endavant amb seguretat. Que el tripartit, les forces parlamentàries, no el govern en aquest cas, hauria hagut d’anar més unit i no deixar-se entabanar per les propostes agosarades de Convergència i Unió perquè ja s’ha vist que ho va fer amb la intenció de pujar tant el llistó que després ERC s’ha vist en la situació de rebutjar una cosa que sabíem positivament que si s’hagués portat d’una altra manera hauria sortit endavant. Per tant, el procés ha estat mal portat abans d’anar a Madrid, i força mal portat després perquè s’ha barrejat l’estabilitat del govern amb el resultat del referèndum quan el més convenient hauria estat esperar a veure el resultat de les eleccions. Hi ha molta gent que parla de traïcions. D’una traïció de Mas cap a Catalunya, d’una traïció d’en Carod cap a Catalunya... De traïcions no en parlem, parlem simplement d’un procés que no és la primera ni l’última vegada que es fa. I és que Catalunya està en el marc de l’estat espanyol. Això ho sabem, ho sabia en Macià, ho sabia en Companys i ho va saber la Generalitat de l’any 79 quan es va recuperar la democràcia. En aquests casos el que fa falta no és ser més valent que ningú ni més traïdor de ningú, el que fa falta és tenir la inteligència política per treure una bona negociació endavant a Madrid. I aquí el que ha fallat ha estat això, la necessària cohesió que els tres partits que donaven suport al govern i a la reforma estatutària haurien hagut de tenir una actitud més unida per negociar amb CiU i amb Madrid. En haver-se trencat el front dels tres partits d’esquerra i catalanistes, es va donar lloc a un joc a tres bandes del qual estem pagant les conseqüències. Creu que després de l’experiència es podria repetir un govern tripartit? Catalunya no pot donar com a finalitzada l’etapa de reformes, de canvis, de millores socials i ecològiques que tot just s’ha iniciat ara fa dos anys i quatre mesos. Cal trobar una nova combinació política que premeti que hi hagi un govern d’esquerres, un govern catalanista. Però cal que hi hagi una recomposició, un reequilibri de forces i nous lideratges que sapiguen respondre a les expectatives de la població. Penso més que repetir, el que s’ha de fer és recompondre. Les negociacions del nou Estatut han estat un procés que ha cremat, cansat, a la ciutadania. Creus que això es convertirà en un càstig a les votacions? És evident que el procés ha cremat a la ciutadania perquè el debat polític s’ha centrat, no tant en els continguts i les possibilitats de l’Estatut que fins ara no s’han començat a parlar, sinó que s’han centrat més en temes de protagonismes i desqualificacions. En un joc en el qual, esquerra hi ha caigut de quatre potes, donant un protagonisme a Convergència i Unió que no se li havia d’haver concedit. En definitiva hem vist un atac de banyes per una foto amb en Zapatero, una foto a la qual no li hauríem d’haver donat tanta importància i segurament ja no en parlaríem. El cansament per aquestes coses és justificat, però l’emprenyamenta s’ha de saber traduir en reflexions polítiques, en dictar alternatives, i no en deixar el camp lliure a la gent del PP i a la gent més reaccionària que no es descuiden mai d’anar a votar. És important que la gent no faci un vot de càstig en el sentit de passar de tot, sinó que reflexioni i tregui conclusions del que ha passat. Com valora l’actuació del seu partit en tot el procés? Iniciativa Alternativa els Verds - Esquerra Unida ha estat extremadament responsable. En alguns punts algú ha dit que potser massa responsable en el sentit que nosaltres som els primers interessats en què hi hagi un canvi de veritat a Catalunya, i sabem molt bé que amb aquestes coses no s’hi pot jugar. Per tant, quan hem vist actuacions que consideràvem incorrectes per part dels uns o dels altres, ho hem dit a l’interior de les negociaci-ons amb els diferents grups, per intentar reconstruir-les. Hem intentat no agreujar la situació, sinó forçar les negociacions. Nosaltres creiem que si ara entrem en un procés de calma podrem demanar, amb motiu, que se’ns reconegui la tasca feta, les responsabilitats que hi hem posat i sobretot la feina que hem fet des de les conselleries. Fins fa poc vostè era el Conseller de Medi Ambient i d’Habitatge de la Generalitat. Per què creu que van prendre la decisió de cessar-lo? Jo crec que hi va haver una combinació de tot plegat. Per una part, aquesta crisi precipitada que Iniciativa ja ha dit que va ser un error i una injustícia del President Maragall, per la forma en què la va fer, tant sols per demostrar una certa autoritat davant de la propera compareixença de l’Estatut i pensant-se que si feien aquest canvi ERC es comprometria més amb la continuitat del govern i no votaria ‘NO’. Finalment, s’ha demostrat que ha estat al revés. Tampoc és descartable que hagin influït les pressions de molts grups mediàtics i econòmics que han anat dient que no volien que tiressin endavant les polítiques mediambiental i socials que s’estan impulsant per ser massa radicals, i amb el cessament s’hauria volgut donar un senyal. Però no se’n sortiran perquè la voluntat del nostre grup, que continua al capdavant de la conselleria amb el mateix equip, és continuar desplegant el pacte del Tinell en l’àmbit de l’habitatge, les evaluacions ambientals i amb tot el que calgui tirar endant. Però, a més hi ha qui parla de desavinences amb el President. No, en absolut. Per exemple, darrerament, tant amb el tema de la Llei de l’habitatge com amb l’extensió de la Xarxa d’espais naturals protegits de Xarxa Natura 2000 al 30% del territori de Catalunya, el President es va mostrar a favor i va dir que havia de tirar endavant. I el mateix respecte moltes altres qüestions dins el govern. La prova és que en tots els plans que eren molt sensibles, al final es va arribar a acords i el President ens va felicitar per haver-los tirat endavant. Quina és la llei o projecte del que està més orgullós? Vull ressaltar que aquest període no s’ha acabat encara perquè ningú no pensi que s’ha acabat una etapa i ja no es fa res. Tot al contrari. El repte en aquest mandat és posar en marxa unes polítiques ambientals integrals per Catalunya, cosa que no havia tingut mai. Aquestes polítiques consisteixen en aconseguir que els temes de qualitat ambiental, de medi natural, de prevenció de la contaminació... no es vegin com quelcom parcial i només es tinguin en compte a través de prohibicions i limitacions que es posen a coses, sinó com a una política proactiva. És a dir, que hi hagi un programa d’actuació que es fixin uns objectius per millorar l’entorn, la salut, per recuperar la biodiversitat o per tenir un pla d’habitatge adaptat a la realitat econòmica, social i demogràfica de Catalunya. I tot el contrari. I ha hagut moments molt polèmics també. Com els recorda? Hi ha hagut dos moments importants en aquest sentit. Un va ser el del túnel de Bracons, perquè va ser molt immediat després de les eleccions i perquè s’havia plantejat com una elecció entre blanc o negre, quan el que va sortir del Pacte del Tinell posava molt clar que el que s’havia de negociar era una sortida que fos una millora ambiental per a tots els territoris. El segon tema va ser el del Pla d’energia. Es tracta d’una discussió molt àmplia, sobre el model energètic del país. I és que encara que es vulgui definir un nou model amb energies renovables i menys consum energètic, el problema resideix en què hi ha una gran demanda energètica que cal reconduir i que necessita un període de transició delicat. De totes maneres, crec que d’aquests dos punts ens n’hem sortit prou bé. El que s’ha fet al túnel de Bracons no té res a veure amb la xarxa viària que hi havia anteriorment prevista, s’han corregit molts impactes ambientals. D’altra banda, pel que fa al pla d’energia, s’han introduït molts elements que fins ara no s’havien contemplat mai. Un episodi al qual els mitjans van donar molt ressò va ser a la ‘polèmica de l’helicòpter’. Això va ser una instrumentalització per part de CiU que immediatament va quedar desinflada perquè es va demostrar que jo no havia utilitzat cap mitjà públic per a una finalitat privada, sinó simplement quan estava realitzant una inspecció amb un vehicle que estava fent aquest servei pel qual ja s’havia quedat prèviament, es va fer una cosa tant simple com que hi havia tres places lliures i em van dir que si volia que algú m’acompanyés em podia acompanyar. Això no va sortir durant mesos perquè no tenia cap importància però quan ho van voler utilitzar i van demanar certificats sobre si allò havia sigut un contracte especial, si havia consumit més, si havíem sortit de la ruta que s’havia de fer... es va demostrar que no s’havia gastat ni un euro públic de més. Això, malgrat que no s’ha entès per molta gent, és molt natural. Si un dia vas a inaugurar un parc, o a visitar alguna cosa, evidentment no anàvem a apagar un foc, hi vas amb el nen i no passa res. Ja per acabar, quina és la relació de Salvador Milà avui amb Mataró. En aquest moment és diferent de quan estava a la política local, ja no m’hi vull implicar. Ara hi estic amb la meva activitat professional, advocat, i a part, a nivell polític ajudo als companys de Mataró donant-els-hi consell si me’ls demanen. Però no m’implicaré en temes d’actualitat política ni urbanística, sinó que en aquest tema hi estic treballant a nivell de Catalunya amb articles, conferències... i amb els temes que ara també es posaran a la campanya de l’Estatut. A més, també estaré treballant en les properes eleccions autonòmiques que es començaran a preparar ara. El podrem veure implicat en la campanya de l’Estatut? Sí, amb molt de gust. Jo crec que és una obligació fer-ho perquè la meva sortida del govern és recent i tinc tota l’experiència i informació, i per tant un capital polític que Iniciativa pot aprofitar, juntament amb el dels altres consellers i dirigents.