Barcelona amplia el seu camp de visió més enllà de l'àrea metropolitana i incorpora també en la seva estratègia de futur les comarques de la segona corona. Aquesta és la idea de 'Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030', un pla estratègic per abordar de manera conjunta entre 164 municipis de set comarques els grans reptes urbans futurs que es va presentar aquest dilluns a l'Ajuntament Barcelona, amb la presència dels alcaldes de Terrassa, Mataró i Granollers.
Al costat ha admès en una roda de premsa conjunta que hi ha una reivindicació "històrica" de grans municipis que no se'ls traci com a "municipis de segona" sinó com a "nodes principals, que és el que de facto són".
"L'àrea que tenim ara és l'AMB però fa molt temps que la ciutat real està composada de 164 municipis i és la regió metropolitana", va dir Colau. L'alcadessa de Barcelona va defensar que caminar cap a un pacte a escala de regió metropolitana –amb municipis de la primera corona i de la segona– "no és només una qüestió de justícia" sinó que hi ha la consciència que cal afrontar els grans reptes "des de la cooperació".
La segona corona reclama protagonisme
Els alcaldes de la segona corona metropolitana van aprofitar el tret de sortida del projecte 'Barcelona Demà' per reivindicar-se i reclamar protagonisme en la presa de decisions.
L'alcalde de Mataró, David Bote, va centrar el seu discurs en parlar dels problemes compartits per la regió metropolitana, com l'habitatge, la mobilitat o la reindustruialització que "transcendeixen les mides dels termes municipals". És per això que des de la segona corona es reclama ara poder formar part activa de la presa de decisions per evitar que hi hagi "territoris de primera i de segona".
Hi ha problemes que transcendeixen de molt la mida dels nostres termes municipals i necessiten eines que vagin molt més enllà de les nostres estructures administratives. I també hi ha elements que no entenen d'una separació fictícia com és la dels termes municipals. Hi ha polítiques, situacions, com en l’àmbit de l’habitatge, de la promoció de ciutat, que requereixen de la seguretat, de la reindustrialització. Que requereixen una mirada conjunta”. David Bote
En el mateix sentit també van manifestar-se l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart que va afirmar que sempre havien tingut la sensació de ser "al pati del darrere de Barcelona", o el de Granollers, Josep Mayoral que va dir que "no pot ser" que es reguli "diferent la primera i segona corona i es mantingui un tracte inversor tan diferent".
Exemples concrets: un pla de Rodalies o l'accés a l'habitatge
Colau ha situat com a exemple l'àmbit de la mobilitat i la necessitat d'un pla de rodalies, o un procés de reindustrialització. "És impensable que Barcelona faci aquesta reflexió sola", ha dit.
De la mateixa manera, s'ha referit a la lluita contra les desigualtats o l'accés a l'habitatge, àmbits que necessiten "un esforç d'inversió" i "polítiques ambicioses" des de la cooperació entre municipis. "Som ciutats interdependents", ha resumit Colau.
De la mirada local a la regional
L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està conformada per 36 municipis de la primera corona i suma més de tres milions de persones, gairebé un 43% de la població de Catalunya. Aquest camp de visió, però, s'ha quedat petit, i ara es prefereix pensar en la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que a nivell territorial comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l'Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, una suma de 164 municipis i més de 5 milions d'habitants.
D'aquesta manera, la regió se situaria per darrere de grans regions urbanes com Londres o París però per davant de Milà, Amsterdam o Berlín.
Des dels anys 90 Barcelona ja ha anat comptant amb diversos plans estratègics que dissenyaven un futur per a la ciutat a mitjà o llarg termini i que han suposat un abans i un després en alguns casos, com ara la transformació pels Jocs Olímpics del 92. El Compromís Metropolità 2030, però, seria el primer a escala regional.
Grans reptes
Segons els municipis, hi ha almenys 4 grans marcs metropolitans que s'han de treballar a escala regional: una infraestructura ambiental i saludable (grans infraestructures de mobilitat o ZBE); el dret a l'habitatge; transport públic i mobilitat sostenible; i la industrialització, ocupació, recerca i innovació.
Governança
Mentre que per a l'àrea metropolitana de Barcelona existeix l'AMB, actualment la RMB no compta amb cap ens de govern per impulsar i coordinar polítiques al conjunt del territori. Per això, l'espai des d'on es configurarà de forma transitòria el futur en clau regional és des de l'associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que depèn orgànicament de l'AMB.
Sobre el paper no hi ha cap idea concreta ara per ara que es pugui constituir un nou ens que agrupi tots els municipis i es queda en un interrogant.
Calendari
Des de la primera declaració d'intencions d'aquest dilluns fins a l'aprovació del Compromís Metropolità 2030 i l'inici dels primers projectes a escala regional passaran com a mínim dos anys. Entre la tardor 2020 i l'hivern 2021 està previst crear un document de bases, identificar i prioritzar reptes estratègics i establir missions i objectius concrets. Amb això acordat es podrà aprovar el compromís i començar a desplegar projectes la primavera del 2022.
