David Bote enceta nova etapa com a alcalde reelegit després d'uns resultats electorals quasi històrics i un pacte signat a última hora amb En Comú Podem Mataró. Amb el cartipàs municipal presentat i diversos projectes en marxa, li preguntem sobre les polèmiques, els reptes i els fronts oberts que marcaran aquest mandat.
Les reaccions per part de l’oposició no han estat gaire bones a l’hora de valorar el repartiment del cartipàs. Era necessari passar de sis regidories a quinze?
La funció del cartipàs està plenament justificada. Hi ha reptes molt importants a la ciutat i, per tant, el que hi ha és una distribució de les tasques per assumir aquests objectius. D’altra banda, aquesta sensació d’alarmisme que l’augment del nombre de regidors costarà molt més als mataronins és falsa, ja el cost serà semblant al de 2015. En conjunt, en l'anterior mandat hi havia treballant per als ciutadans, entre regidors i membres de l’oposició, el mateix nombre de persones. El que no és just és fixar-nos només en el cost de la part del govern; s’ha de mirar tot en conjunt.
La cartera que més polèmica ha causat és la de Verd Urbà. Quines diferències presenta si la comparem amb la de Transició Energètica, Sostenibilitat, Espai Públic i Serveis de Ciutat?
El que vol fer l'oposició és dissimular la importància d’alguna de les carteres que hi ha a l’organigrama. Desvien l’atenció del fet que la transició energètica tindrà, per primera vegada, una regidoria pròpia a l’Ajuntament de Mataró. L’organigrama parla d’estratègia, de solucions, i posa l’accent en temes importants i, dins d’aquest paquet, hi ha una regidoria que és la de Verd Urbà, que té un paper molt més important del que la gent pot intuir.
Quin és aquest paper?
Dins d’aquest àmbit del verd i de la visió social de l’espai públic es poden treballar projectes comunitaris. A més, tenim prevista una segona fase del decret de delegacions en la qual parlarem de la figura dels regidors adjunts, que s’encarregaran de tasques concretes. Tot això encara està per explicar. Les carteres de Transició Energètica i Verd Urbà van separades però alhora coordinades. Hi ha una voluntat en el decret de delegacions de treballar en equip entre els diferents regidors.
També sobta que Educació i Urbanisme, dues àrees que comporten tanta feina vagin juntes. Per què les ha posat en el mateix paquet?
Les àrees d’Educació i Urbanisme no van juntes; la persona que les porta és la mateixa. El senyor Vadell és una persona preparada, que ha estat quatre anys al govern, i la decisió també és fruit d’aquesta voluntat de transversalitat i d’intercanvi d’informació entre regidories.
L’estat de les arques municipals actualment és bo?
En el mandat anterior vam reduir un 30% l’endeutament de l’Ajuntament, i durant aquest hi ha alguns crèdits importants que finalitzen i, per tant, la capacitat d’inversió del consistori continuarà millorant. El que és un repte és la despesa corrent, ja que hi ha diversos compromisos per part dels grups amb representació al ple: cobrir totes les places de policia vacants, millorar el nou contracte de la neteja, definir la nova xarxa del transport públic urbà de Mataró, etc. Tot té un cost.
"Amb ECPM hi ha hagut voluntat d'entesa i una visió àmplia del que la ciutat necessita" - David Bote
Ha tornat a ser escollit alcalde de la ciutat, aquest cop amb més regidors i una aliança amb En Comú Podem que li dona la majoria absoluta al consistori. Quins són els punts en comú del PSC de Mataró amb la formació de Sergi Morales?
En l’acord es marquen una sèrie de línies prioritàries. Cal recordar que compartim la necessitat d’impulsar l’activitat econòmica perquè hi hagi més llocs de treball o que tenim una visió semblant a l’hora de mantenir com a prioritàries les polítiques socials. Hi ha molts elements que ens uneixen.
Ja ha parlat dels temes que de ben segur presentaran friccions entre el seu equip i el de Morales? En concret, l’ampliació del Mataró Parc.
En aquests moments, el que diu l’acord de govern és que actuarem com a govern solidari. Per tant, a partir d’aquesta base de polítiques prioritàries hem de començar a redactar conjuntament el pla de mandat. Aquesta serà l’oportunitat de concretar polítiques en accions concretes. És cert que hi ha alguns projectes que ens separen, com l'ampliació del Mataró Parc. En aquest cas, la primera cosa que cal fer és parlar del model comercial que volem per a la ciutat. Nosaltres apostem per un model que combini grans superfícies amb comerç de proximitat i, per tant, aquest és el tema que s’ha de discutir.
Va ser difícil tancar l’acord?
Hi ha hagut voluntat d’entesa i sobretot una visió àmplia del que la ciutat necessita: estabilitat i amplitud de mires.
Què opina del discurs de candidats com Francesc Teixidó o Cristina Sancho al ple d’investidura?
Mataró ens uneix. Estic segur que pel bé de la ciutat nosaltres buscarem el diàleg en els temes importants. És normal que el senyor Teixidó vulgui fer veure que no ha passat res, però aquell mateix dia va mencionar propostes que s’havien tirat endavant en l’anterior mandat. Tot això forma part del passat.
En el seu discurs d’investidura va parlar de 15 fites per traçar el camí de la ciutat. En primer lloc, quines activitats econòmiques creu que poden exercir de motor en els pròxims quatre anys?
La indústria, el sector tèxtil i l’àmbit del comerç, pel qual hem de seguir treballant amb l’objectiu d’atraure visitants i incentivar el consum i la restauració.
En aquest sentit, en quina fase es troba el pla d’impuls del centre?
El pla es va aprovar i vam consignar una quantitat per a aquest any per començar a executar-lo. El següent pas, segons la meva opinió, és nomenar un comissionat de prestigi que abanderi aquestes polítiques i dotar-lo en el pla d’inversions per anar fent aquestes transformacions de l’espai públic. De fet, aquest mes de juliol començaran les obres de reforma del pàrquing de la plaça de les Tereses, amb 1,5 milions d’euros d’inversió.
Després tenim el front marítim, objecte de desig de moltes promotores. Mataró necessita més pisos nous?
Mataró no aposta per un nou boom immobiliari. Hi ha una distorsió entre el que s’ha fet i el que està escrit. La Torre Barceló està aprovada en el planejament des dels anys noranta i hi ha un propietari que té uns drets. La nostra feina és adaptar la forma de l’edifici al relat que estem construint del front marítim: buscar un projecte singular que sigui atractiu visualment, i obrir l’espai de La Farinera al conjunt de la ciutadania. D’altra banda, soc del parer que Mataró no necessita més pisos nous i per això en el contracte de compravenda del solar d’Iveco-Pegaso es va reduir el sòl residencial del 86% al 70%.
Parlant de projectes immobiliaris, quins podrien ser els possibles usos del terreny de Can Fàbregas ara que el Corte Inglés ja no hi construirà el seu edifici?
Nosaltres pensem que, en un solar situat entre la ronda de la República i el carrer Biada, el que necessitem és una activitat comercial que faci de locomotora del centre de la ciutat.
En quin punt estan les relacions entre el Corte Inglés i l’executiu local?
Amb els responsables d'El Corte Inglés ens hem vist diverses vegades. El que tenim és ganes de trobar una sortida que respecti la voluntat de la ciutat i alhora doni viabilitat a la inversió que ells volen fer a Mataró.
En l’anterior mandat, En Comú Podem reclamava que el 30% de l'habitatge d’obra nova i de grans rehabilitacions fos de protecció oficial, una mesura aprovada però no aplicada encara, segons afirmava Morales recentment. Per què no s’aplica?
Vam començar analitzant la repercussió d’aquesta mesura i ja vam dir durant la campanya que ho faríem i és un dels elements de l’acord.
L’habitatge és un problema especialment en barris com Cerdanyola o Rocafonda, on proliferen els desnonaments. En aquest sentit, la solució passa només per un reforç policial, la instal·lació de càmeres i una millora de l’enllumenat? No s’hauria de dur a terme una bona prevenció amb treball comunitari sobre el terreny?
És una feina que s’està fent. L’Ajuntament ha pagat educadors a la plaça Joan XXIII; està en marxa el programa Patis Oberts a Cerdanyola, Rocafonda i en altres barris de la ciutat, i la Xarxa d’Espais Joves té un paper fonamental en aquest sentit. Tenim la intenció de reforçar-lo, però només amb educadors no s’arreglaran les coses, i la presència policial és molt necessària.
