Les nits electorals s'omplen de xifres, xifres i més xifres. Ara, ja amb calma, anem a analitzar algunes d'aquestes dades per veure si ens poden explicar alguna cosa més del què els mataronins i mataronines vam votar o no votar aquest diumenge.
El PSC i ERC doblen, de llarg, els seus vots
Els socialistes passen de 8.420 vots (el 2015) a 21.518 (el 2019) i del 18,46% al 38,73%, mentre que els republicans pugen de 6.648 a 14.555 (del 14,58% al 26,20%). D'aquesta manera queda clar que la sensació –molt estesa– de que eren els dos únics partits amb possibilitats de guanyar els ha convertit en el vot útil de les diferents sensibilitats, guanyant 13.098 i 7.907 vots respectivament.
Comparant amb les recents eleccions generals, on ja havien guanyat clarament els socialistes, el PSC inclús aconsegueix guanyar suports (llavors en va tenir 17.802) mentre que els republicans quasi calquen resultats, perdent-ne pocs centenars (14.870).
Tot i que els dos pugen, lògicament on l'alegria va convertir-se en eufòria va ser a la casa socialista, ja que fregant la majoria absoluta podran retenir sense problemes una alcaldia que han mantingut els últims anys amb penes i treballs, amb només 6 dels 27 regidors municipals. Aquest han més que doblat regidors, ja que passen d'ocupar 6 a 13 cadires al saló de plens.
Per la seva banda, els republicans passen de tercera a segona força, doblant presència de 4 a 8 regidors, però lluny de l'èxit viscut per exemple a Barcelona on sí que van aconseguir ser la força més votada. A Mataró els queden quatre anys de treballar com a principal partit a l'oposició per postular-se com a alternativa al govern de Bote, ja que l'aritmètica no els converteix en cap cas en alternativa.
Empat tècnic entre les terceres forces
En Comú Podem Mataró, Junts x Mataró i Ciutadans, per aquest ordre, han acabat frec a frec en disputa d'una tercera posició honorífica que s'han quedat els comuns. Un accés al podi, però, que no té com a premi més regidors, ja que les tres formacions s'han quedat amb els mateixos representants al consistori: dos per cada partit.
Els comuns de Sergi Morales, que tenien millors previsions, han aconseguit 3.744 vots, lluny dels resultats recents de Catalunya en Comú-Podem a les generals (10.008) o de la suma del que va aconseguir fa quatre anys VoleMataró + ICV (7.837). Cal dir que fa quatre anys, els ara rivals electoral de VoleMataró era qui tenia el suport de Podem, que ara estava dins de la llista d'ECPM. Una Morón, que per cert, tampoc és la causa del mal resultats dels comuns ja que ha rebut només 517 vots pels 5.276 que havia rebut fa quatre anys.
La marca de Junts x Mataró s'estrena com a tal a l'Ajuntament de Mataró, però perdent tres dels cinc regidors que l'antiga Convergència i Unió tenia al consistori. Està clar que a la candidatura encapçalada per Alfons Canela li ha marxat molt vot cap a ERC, i possiblement també cap a Primàries.
Amb la novella Cristina Sancho com a cap de llista, Ciutadans aguanta força el cop però perd un regidor, passant de tres a dos. I és que tot i l'augment de participació, el partit taronja perd gairebé un miler de vots i baixa de gairebé el 10% a poc més del 6%. Una fuga de vots que, veient també la baixada del PP, sembla que recull David Bote.
Els que es queden fora
L'augment de participació ha encarit la presència a l'ajuntament, però aquest no ha estat l'únic motiu que fa que la "casa gran" es passi de 9 grups municipals a només 5. I és que aquest cop la presència s'assegurava amb gairebé 2.800 vots, unes xifres que tant VoleMataró, com la CUP i el PP havien aconseguit el 2015. És el seu propi retrocés per tant el que els ha deixat fora del consistori. Si que és cert que amb els suports rebuts aquest diumenge sí que haguessin entrat fa quatre anys quan el 5% eren uns 2.300 vots, però quan la participació puja i el teu partit baixa, mala peça al teu teler.
Per ordre de suports, la CUP baixa 1.220 vots, el PP 1.757 i VoleMataró 4.579 (tot i que en aquest cas, és obvi que perdre el suport dels cercles de Podemos és la principal raó d'aquesta davallada). Els que es queden més a prop d’entrar són els cupaires amb el 4,72%, mentre que el PP no arriba ni al 4%.
Qui tampoc entra a l'ajuntament és Vox que perd una mica de suport respecte el que tenia Plataforma x Catalunya, i supera per poc el 4% de sufragis, lluny de les previsions que els prometien presència a l'ajuntament. D'aquesta manera l'extrema dreta perd representació a un dels ajuntaments on havia aconseguit entrar amb més força fa vuits anys, ja amb Mònica Lora de cap de llista.
Per la seva banda, Primàries s'estrena en uns comicis a Mataró fregant el miler de vots, però molt lluny del 5%. Igual que a Barcelona on el seu impulsor a nivell català Jordi Graupera tampoc ha aconseguit entrar, no queda clar el recorregut d'aquesta iniciativa que buscava aglutinar i ha acabat disgregant encara més el vot independentista, passant de tres a quatre candidatures.
