Interessant debat l’organitzat per la FAVM sobre el futur urbanísitic de la ciutat de Mataró. La sala de Caixa Laietana va acollir els set partits que es van presentar en la darrera comtesa local i cadascun va exposar les seves diferents idees al respecte d’una qüestió tan latent com és el disseny urbanístic de la ciutat del demà.
Hi havia molta expectació en una sala plena en la que es van poder veure dues coses; la primera que la política del tripartit abanderada per Vilert i basada en el Pla del 96 és defensada gairebé de forma idèntica pels tres partits del govern; l’altre que l’acció d’aquest desencadena crítiques en tots els partits de l’oposició, en diferents sentits i grau.
Vilert va obrir l’acte per exposar un model continuïsta del Pla General d’Ordena-ment de l’any 96. Va enfatitzar que Mataró ha de créixer en xarxa i va assegurar que el sòl està pràcticament esgotat i que per tant “cal reciclar sòl i sostre” segons va comentar. Esperalba, de CiU, va voler subratllar que el model de ciutat s’ha de fer en consideració a dos eixos importants que han canviat com són l’envelliment de la població i la immigració. Va acusar la política urbanítica “de moure sòl sols per ingressar diners a l’Ajuntament”. Mojedano, del PP, va fer pública una postura de sobres coneguda, l’aposta per una ciutat moderna i equilibrada amb el desenvolupament de zones encara verges d’edificació, del que en va citar diferents exemples.
Socis seguidistes
Graupera i Civit van mostrar-se segui-distes de les tesis vilertianes. Mentre que el primer va voler reivindicar el 96 per ser obra del seu antecessor i va recordar el dret a la felicitat “el que motiva que la gent vulgui venir a Mataró”; el republicà va intentar desmarcar-se en temes puntuals del Pla de fa nou anys tot i que el va defensar mentre advocava per una xarxa urbana trabada “amb urbanisme qualitatiu i no quantitatiu”.
Antonio Ruiz, d’AVM, no va voler explaiar-se i es va voler limitar a criticar l’especulació del govern municipal exemplificant-ho en el fet que, segons ell, Mataró ha deixat de rebre treballadors a veure com la gent en marxa. Polvillo, per últim, va sentar càtedra qualificant la ciutat que es busca amb la política municipal, de “hipoteca del futur de Mataró”, assegurant que el camí emprès és “insostenible i sols portarà a una ciutat degradada de 150.000 habitants”,
Batalles sobre les dades
Les dades van ser una de les armes més utilitzades en el debat i el nombre d’habi-tants a deu o quinze anys vista va ser tema de discussió forta. Mentre des del govern s’assegurava que no és tan important saber fins on es creixerà sinó com s’introduïa una nova reivindicació de la mà de la repre-sentant de la CUP que, com AVM i, sorpre-nentment el PP, demanava participació real per decidir el futur de la ciutat.
Polvillo i Graupera van protagonitzar una fricció, Ruiz va carregar durament contra el PAUM “la part dura del qual cotinua vigent” segons va dir i en aquest sentit, Esperalba va mostrar-se’n crític i va defensar la rehabilitació d’habitatges abans que l’edificació. El públic va poder intervenir en un debat que va definir les diferents postures, per posar en comú entre els no governants una crítica frontal a PUMSA i per acusar la política de la ciutat de portar Mataró a ser un dels dormitoris de Barcelona.
