De totes les concentracions davant de l'Ajuntament, la més enrabiada. Potser la que menys estelades o símbols es veien, una de les que el silenci era més sonor i els crits, com l'ambient, notaven el to pujat. El tronc de la Riera va quedar ple, col·lapsat, per centenars de persones ahir divendres a les vuit del vespre, mentre l'escena es repetia a la resta de municipis. La decisió del jutge del Suprem d'empresonar l'expresidenta del Parlament i els exconsellers feia vessar el got.
La tensió era evident i per més que es mantenia, en les intervencions fetes o amb la música de l'Ovidi cantada per Marc Ràmia, la voluntat calmada que ha marcat tot el procés, entre els congregats la fartanera era evident. Alguns d'ells, quan el CDR va prendre el relleu, van tenir vàlvula d'escapament anant a tallar la Nacional. En estat de xoc per les notícies del dia, la dicotomia del 3 d'octubre es repetia.
Incident amb un cotxe
Si davant l'Ajuntament els cànons es van imposar, en el tall de la carretera es va registrar l'incident aïllat de la jornada. Un cotxe es va voler saltar el tall, amenaçant i envestint la mobilització. No hi va haver un atropellament greu pels reflexos de la gent però el conductor va sortir del cotxe i va agredir alguns manifestants. Guspira violenta que va requerir la Policia Local. Més tensió. Més ràbia.
En espera de noves convocatòries, els rostres greus dels concentrats, des dels fervents mobilitzats amb el seu groc corporal a d'altres menys habituals, era el comú entre els qui el vespre del dia que al Suprem s'encausava tota una generació política eren al carrer, cridant o mossegant-se els llavis. Males cares i tristor. El panorama d'aquest març, encara al pòrtic de la primavera.
Vídeo d'un moment de la concentració
Més fotos de la concentració i els talls / Daniel Ferrer