El Tribunal Suprem (TS) confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que anul·lava part de l'ordenança municipal de l'Ajuntament de Mataró que tenia intenció d'entorpir l'obertura de dos grans bordells. Segons el TSJC, les limitacions de superfície que fixava la normativa municipal feien el projecte inviable i vulneraven la llibertat d'empresa. El consistori va al·legar que la normativa de la Generalitat li permetia afegir restriccions addicionals a les que estableix la pròpia Llei catalana d'espectacles, però el Suprem tampoc entén que estiguin prou justificades, ja que l'objectiu de l'Ajuntament no és "evitar l'aglomeració d'aquest tipus d'establiments ni impedir la coexistència amb altre tipus d'activitat", com fixa la normativa.
Dos prostíbuls al polígon de Les Hortes
El promotor dels prostíbuls vol obrir dos locals que configurarien un gran complex de més de 2.000 metres quadrats i unes 80 habitacions. L'Ajuntament va aprovar una ordenança molt restrictiva que establia un límit màxim de 500 metres quadrats per a l'activitat principal i limitava al 10% de la superfície total l'espai destinat a habitacions, amb la voluntat d'entorpir el projecte.
Davant de la nova normativa, l'empresari va denunciar –i el mateix Ajuntament també ho va reconèixer– que la verdadera finalitat del consistori era fer inviable aquesta tipologia d'establiments i ara el TS dóna la raó al promotor del macroprostíbul i dóna per bona la sentència del TSJC que anul·lava aquestes limitacions de superfície.
La sentència del Suprem descriu que els dos articles impugnats sobre la limitació de superfície dels prostíbuls infringeixen la Llei catalana d'espectacles i activitats recreatives i el Reglament d'espectacles "Aquestes normes no preveuen restriccions de superfície", recorda el TS, que afegeix que les limitacions introduïdes per l'Ajuntament "no s'ajusten al contingut de la llei".
En aquest sentit, l'alt tribunal recorda que només es podrien haver justificat aquestes restriccions "per evitar l'aglomeració d'aquest tipus d'establiments i impedir la coexistència amb altre tipus d'activitat", dues situacions que l'Ajuntament no hauria justificat. El consistori, critica el Suprem, ha fet un plantejament "confús" del seu recurs amb una "finalitat instrumental".
