33.000 mataronins participen del 9N i el 80 per cent aposta pel Sí Sí

Les cues als instituts durant bona part del matí, la imatge del dia

  • Redacció - Fotos: Anna Aluart
  • Dilluns, 10 Novembre 2014 11:01

9n

32.981 mataronins van prendre part ahir diumenge del “procés participatiu” del 9N. Els cinc col·legis electorals ubicats als cinc instituts de la Generalitat a la ciutat, van registrar una bona afluència de votants durant tot el dia i especialment al matí. Les cues a fora els instituts era l’estampa més comentada per molts dels que anaven a votar. Amb totes les meses escrutades se sap que el 80,27 per cent dels vots van anar a l’opció del Sí-Sí mentre que el Sí-No es va quedar en un 10,13 per cent. El ‘No’ no va arribar al 4,46 per cent.

9n

Les dades de participació del 9N no tenen percentatge de participació perquè el procés no comptava amb cens previ. Les 33.000 persones que van participar de la votació no vinculant sobre el futur de Catalunya són manifestament menys que les 69.000 que van participar en les darreres eleccions autonòmiques tot i que les xifres s’igualen més si es compara amb les darreres europees on van anar a votar només 39.000 persones.

Resultats del 9N a Mataró

Els resultats en percentatges

Victòria aclaparadora del Sí-Sí
El Sí-Sí –Sí a què Catalunya sigui un estat i Sí que sigui un estat independent– és el gran triomfador del 9N a nivell de tot Catalunya. Les dades mataronines quasi calquen les de nivell de tot Catalunya. L’opció guanyadora s’endú un 80,27 per cent a Mataró i un 80,76 a Catalunya. I el Sí-No es queda en tots dos casos en superar per poc el 10 per cent –10,09 a Catalunya, 10,13 a Mataró.

9N

Llargues cues

Que només hi hagués cinc col·legis electorals va provocar, com es preveia, que es formessin cues importants que en alguns casos va suposar estar-se una hora esperant per poder votar. L’important desplegament de voluntaris facilitava la tasca i la rapidesa en el procés un cop ja s’entrava als instituts era reconeguda per tothom. No es va registrar cap tipus d’incident i a les portes dels instituts també es recollien signatures per denunciar davant les institucions europees i mundials l’actitud del govern espanyol de no reconèixer el dret a decidir català. Les persones grans i amb mobilitat reduïda es prioritzaven i no havien de fer cua i molts votants van anar a la cita amb les urnes per primera vegada, cas d’immigrants amb el permís de residència o joves de 16 a 18 anys. També era una estampa compartida els qui van anar a votar amb senyeres o estelades.