Mataró té més de 400 pisos buits propietat de les entitats financeres o d’empreses que en depenen. Aquesta dada reveladora ha fet que l’Ajuntament posi damunt la taula una proposta d’acord amb els bancs per tal que part d’aquests habitatges es puguin inserir dins d’una borsa de lloguer social. La PAH ha celebrat la notícia, però ha assegurat que no només arriba amb retard, sinó que “fa temps que demanàvem una mesura com aquesta”.
L’Ajuntament entaularà negociacions amb les entitats financeres propietàries d’habitatges buits en les pròximes setmanes. Després de saber que a Mataró hi ha més de 400 pisos buits, el govern local vol tirar endavant una borsa de lloguer social, adreçada als afectats per desnonaments o amb risc de patir-ne un. Precisament, l’alcalde de la ciutat, Joan Mora, va assegurar en roda de premsa que “és una bona mesura per pal·liar les circumstàncies de patiment de moltes famílies”.
Els desnonaments s’han reduït un 13 per cent el primer semestre del 2013 respecte al 2012
Retard de la iniciativa
Malgrat que no va concretar el nombre de famílies que es troben en situació de necessitar un lloguer social, Mora va afirmar que “no ens podem permetre que hi hagi pisos buits propietat dels bancs i que hi hagi famílies que no tinguin accés a l’habitatge”. Els immobles es posarien a disposició de l’administració, qui els tutelaria, per convertir-los en habitatges de lloguer social.
La proposta que s'albira l’ha celebrada la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a Mataró, malgrat que amb moderació. El seu portaveu a la ciutat, Salvador Tenés, va reconèixer que “és una acció que és benvinguda i valorem molt positivament”, alhora que va lamentar que “arriba amb molt retard”. Segons Tenés, “fa dos anys que des de la PAH reclamem accions d’aquest tipus i més quan es veia a venir que la gent es quedaria sense pis”. Mora va xifrar el preu del lloguer social en 150 euros, que Tenés considera excessiu perquè “una persona que cobra 425 euros de prestació d’atur, no pot destinar-ne més de 75 o 100 al pagament d’un lloguer social”.
Responsabilitat dels bancs
No tots els 400 pisos es podrien posar a disposició de l’administració pública per convertir-los en lloguer social, ja que n’hi ha una quantitat important que les entitats bancàries voldrien gestionar de forma particular o destinar a la venda, segons l’alcalde. Però Mora va recordar que “els bancs s’han rescatat amb diners públics”, un fet que “no els posa amb deute ni amb la societat ni amb la ciutat” però sí que els ofereix una oportunitat “per tornar a teixir la confiança que han perdut amb la societat”.
S’han dut a terme 40.000 desnonaments segons dades del poder judicial
Una Comissió ineficaç
El febrer del 2012 es va crear la Comissió especial per prevenir i evitar desnonaments. La Comissió va identificar, el maig de l’any passat, els interlocutors de les entitats bancàries per obrir el procés de negociació que ara sembla que s’iniciarà. Aleshores ja es va proposar posar a disposició de l’Ajuntament els pisos buits per destinar-los a lloguers socials, sense èxit.
Tenés critica l’acció d’aquesta comissió perquè “es podia haver fet molt més del que s’ha fet”. Tenés també lamenta la “manca de voluntat per pal·liar la situació dels desnonaments a la ciutat” i assegura que “falten ganes de treballar”, en una comissió que descriu com a “reduïda”. Amb tot, Tenés reclama que l’Ajuntament pressioni la Generalitat “perquè els bancs canviïn d’actitud”.
