El Centre Integral de Valorització de Residus Urbans del Maresme hauria rebaixat encara més la generació de dioxines durant la situació d’excepcionalitat generada per la COVID-19. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi sobre la possible aportació de residus clorats i l’afectació en la potencial formació de dioxines a través dels equips de protecció individual (EPIs) d’un sol ús utilitzats als hospitals de Catalunya durant la gestió de la crisi i que han estat tractats a la planta de Mataró.
L’estudi, encarregat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme (CTRSUM) a l’EURECAT, conclou que, de fet, durant el temps que s’han tractat els residus sanitaris s’ha reduït la generació d’àcid clorhídric (HCl), el principal indicador en continu de la presència de productes clorats necessaris per a la formació de dioxines. Aquestes emissions de HCl, que ja abans de la crisi epidemiològica eren inferiors en un 70% al límit permès, s’han reduït en més d’un 10% durant les setmanes que s’ha donat servei a diferents hospitals de Catalunya.
La incineració d'EPIs no ha perjudicat
“No hi ha evidències que permetin inferir que la incineració d’EPIs procedents de recintes hospitalaris, sigui un factor que pugui contribuir a l’augment de la generació de dioxines i furans en base a la introducció de productes clorats. De fet, la composició dels EPIs d’un sòl ús, així com sobretot les dades de generació d’àcid clorhídric indiquen el contrari, que probablement la incineració d’EPIs sanitaris implica una menor aportació de residus clorats, com el clorur de polivinil, en comparació amb els residus incinerats els períodes previs a la crisi de la COVID-19. A això, cal afegir que en el seu normal funcionament les emissions de la planta ja estan per sota dels valors màxims permesos”, conclou l’estudi d’EURECAT.
En aquest sentit, cal destacar que la mitja de les mesures periòdiques d'emissions de dioxines i furans del Centre el 2019 es troben 24 vegades per sota del límit legal (0,0042 respecte al límit de 0,1 ng/Nm3).
Respecte a la composició dels EPIs, l'estudi indica que la seva composició majoritària són els tipus de plàstics no clorats (polipropilè i polietilè de baixa densitat) més consumits en l’àmbit europeu, amb gairebé 20 milions de tones a l'any, i com a tals es troben presents habitualment en els residus municipals.
Així mateix, EURECAT recomana un contacte directe entre la Planta i els diferents centres hospitalaris per tenir una descripció detallada dels EPIs específics emprats que permetin refinar la caracterització d’aquests, i aprofitar així mateix per fer èmfasi en una segregació i gestió diferenciada, que molt probablement ja es porta a terme, d'altres equips que puguin contenir substàncies clorades.
L’informe complet d’EURECAT, realitzat per la Unitat Tecnològica de Residus, Energia i Impacte Ambiental de l’Àrea de Sostenibilitat, es pot descarregar íntegrament fent clic aquí.
Els resultats analítics sobre emissions, dioxines i furans es poden consultar de manera pública periòdicament, des de l’any 1994, al web del CTRSUM.
