Just davant de la costa mataronina hi ha una àrea litoral protegida que conté posidònia oceànica, una planta beneficiosa per al medi ambient i els ecosistemes marins. Amb l'objectiu de protegir aquesta planta marina ha nascut el projecte Posidònia 2021, una iniciativa sense ànim de lucre que busca principalment fer efectiva la protecció de la zona.
Un dels seus impulsors, el responsable de l'associació OceanKids, Marcel Gubern, ha explicat a l'ACN que el projecte vol anar més enllà dels estudis científics que s'han fet fins ara i actuar per evitar la pèrdua d'aquesta planta. Gubern ha destacat que, com a submarinista, en els darrers 30 anys ha observat com aquesta zona s'ha anat degradant i les espècies que hi vivien ho fan en menor nombre i en pitjors condicions. Entre d'altres, el projecte es planteja aturar el fondeig incontrolat a la zona, divulgar la importància de la posidònia i estudiar la possibilitat de reintroduir espècies.
Des del projecte Posidònia 2021 reconeixen que en els darrers vint anys s'han portat a terme nombrosos estudis científics necessaris sobre la posidònia, la fragilitat del fons del Maresme i molt especialment dels seus alguers i les espècies que hi resideixen. Tot i això, consideren necessari anar més enllà i caminar cap a la gestió preventiva, la restauració d'ecosistemes, la regulació de l'ús públic, la millora ambiental i l'aprofitament sostenible.
Aturar el fondeig
Entre altres coses, Gubern ha apuntat el perill que suposa el fondeig, pràctica que recorda que està prohibida, i ha emfatitzat en el fet que tota la posidònia que es perd, per exemple per la caiguda d'àncores, triga centenars d'anys en recuperar-se. En aquesta mateixa línia, destaca la "pressió" que suposa sobre el fons marí el fet que el port mataroní tingui més d'un miler d'amarradors, als que se'ls han de sumar l'activitat de busseig, les embarcacions recreatives i la pesca. Per tot això, el projecte apunta que cal aturar el fondeig incontrolat i assolir la compatibilitat i la sostenibilitat de les diferents activitats que coincideixen en aquest litoral.
Com a bussejador, ha assegurat que fa trenta anys veia algunes espècies de peixos, com els meros d'entre 15 i 20 quilos i més individus de cada espècie, situació que ha lamentat no es dóna actualment. "El problema és que la gent que s'ha incorporat fa poc temps no té aquesta referència", ha declarat, al mateix temps que ha instat a "lluitar" per aconseguir recuperar aquest ecosistema. En aquest sentit, ha explicat que la divulgació és una de les parts importants del projecte. Gubern ha reconegut que la posidònia pot ser desconeguda per a la ciutadania, més encara els seus beneficis, i per això creu que s'ha de començar a divulgar des de les escoles.
Reintroduir espècies
Una altra de les línies d'actuació és plantejar-se la reintroducció d'algunes espècies, com per exemple el cavallet de mar o la sípia, així com la pròpia planta. Ha reconegut que això pot generar "controvèrsia" perquè es pot arribar a plantejar com a "impossible" però ha apuntat que ja han parlat amb científics i han estudiat experiències prèvies que avalen que el procés pot ser beneficiós. Ha reconegut que es tracta d'un procés llarg i complex però ha assegurat que si les coses es fan bé els resultats poden ser molt positius.
D'altra banda, ha afirmat que els beneficis no seran només per a l'ecosistema natural sinó que ha augurat que "a mitjà i llarg termini també hi haurà un benefici socioeconòmic global". Així, ha dit que la protecció de la zona pot permetre una major dinamització del port, exportar la vessant de l'ecoturisme i fer bona divulgació. "Es tractaria de convertir-nos en una referència", ha resumit. Per poder fer-ho efectiu, ha recordat que cal el màxim suport de les administracions i per això també estan treballant en aquesta direcció.
