La planta de tractament de residus de Mataró farà de consultora per als països de la Xarxa Llatinoamericana de Gestió de Residus Sòlids (RELAGRES). El director tècnic de la planta, Carles Salesa, explica que a Llatinoamèrica no existeix cap planta de tractament de residus i que en una població total de prop de 600 milions de persones i 200 milions de tones de brossa, la gestió dels residus es limita als abocadors, que sovint són també llocs on malviuen determinats col·lectius.
Salesa adverteix que no es poden "copiar models" perquè "la realitat de cada país és diferent" i cal assentar les bases a través de l'experiència mataronina perquè ells puguin desenvolupar el seu propi model. La signatura de l'acord entre les dues entitats s'ha fet aprofitant la tercera edició del Recuwatt, el congrés internacional sobre gestió de residus que es fa aquests dies a Mataró.
Fase d'aprenentatge
Llatinoamèrica veu en l'estat espanyol la seva porta d'entrada a Europa i, en relació a la gestió de residus, Catalunya és el seu principal referent. El president de la xarxa llatinoamericana, Jaime Cataldo, detalla que la regió metropolitana de Barcelona és per a ells un referent de "la innovació, el fet d'assumir reptes i provocar grans canvis" a les ciutats. I espera que l'experiència de la planta de Mataró els ajudi a "fer salts" importants i no cometre errors del passat en la seva "fase d'aprenentatge".
Cataldo, que és gerent de l'empresa pública que gestiona els residus a l'àrea metropolitana de Santiago de Xile, explica que només es reciclen un 14% dels 2,7 milions de tones anuals de residus que es generen a la regió. A més, és una recuperació que no va més enllà de les que fan les pròpies indústries: "Qui fabrica cartró recicla cartró i qui fabrica vidre recicla vidre", explica.
Vessant social
En aquest sentit, un dels principals esculls que tenen aquests països a l'hora d'impulsar canvis en la gestió dels residus té una vessant social. Rodrigo Atilano, secretari de la xarxa i director de Serveis Urbans de Mèxic DF, comenta que en aquesta ciutat s'ha promogut intensament la separació de residus durant cinc anys i l'índex de reciclatge no arriba al 30%. La ciutadania llatinoamericana no està acostumada a la separació de residus i la legislació que existent al voltant dels abocadors és mínima.
Encara avui, a més, moltes famílies viuen de l'aprofitament dels residus llençats als abocadors. "Els abocadors són una part de la realitat, però cal iniciar a fer valorització de residus", afirma Cataldo.
