Excel·lent debut de Sánchez Arévalo amb la història d’un estat d’ànim

Azul oscuro casi negro. Daniel Sánchez Arévalo. Espanya. 2006

L’argument: En Jorge s’ha fet càrrec de la feina del seu pare com a porter d’un edifici després que aquest patís un infart cerebral. Els darrers anys ha compaginat el treball amb els estudis i el tenir cura del seu pare. Ara que ha acabat la carrera, vol trobar una feina millor. A través del seu germà, estableix una peculiar relació amb una noia que li mostra que si ho desitja la seva vida pot ser diferent.

L’anècdota: La pel•lícula està protagonitzada per l’actor Quim Gutiérrez, conegut a la petita pantalla pels seus personatges a telesèries com ‘Poble Nou’ o ‘El cor de la ciutat’. Aquest suposa el seu salt al cinema i ho fa de manera impecable.

Diagnòstic: Es tracta de l’ópera prima de Daniel Sánchez Arévalo, que amb diversos curtmetratges premiats, afronta una història que ens parla de la vida real: de les circumstàncies que s’imposen i de la presa de decisions. El director ens obsequia amb la sensibilitat del seu discurs, la bellesa en la composició de les imatges i l’excel•lent treball en la direcció d’actors. Tot plegat, una interessant proposta d’algú que apunta maneres per consolidar la seva trajectòria cinematogràfica.

Efectes secundaris: ‘Azul oscuro casi negro’ constitueix una de les possibles vies (històries senzilles però ben fetes) que podría seguir el cinema espanyol si vol atraure y satisfer els espectadors més enllà dels productes dels cineastes ja consagrats.