El Correllengua 2005 de Mataró va acabar-se divendres a la sala Clap de Mataró amb el grup Skafam. El grup és de sobres conegut si fas vida per la comarca i, fidels a la seva manera de fer, van tornar a la sala on ja havien tocat per desplegar el seu espectacle d’skacore festiu amb reminiscències folklòriques a través de la gralla i les lletres. Combatius, rebels i esbojarrats, els arenyencs van aconseguir arrencar la claca més fidel de la seixantena que hi havia a la sala però tampoc van anar més enllà.
Sovint sota el pretext de la música popular es deixa de banda el treball en les peces per convertir-les en mers ritmes repetitius i colpidors amb la voluntat de fer-la grossa, la festa. Aquest vici el practiquen a estones els Skafam que, potser poc atrevits, s’encasellen en un estil per no sortir-ne. En ell es defensen però enlloc d’evolucionar i treballar la música que fan semblen “apalancats” en aquesta barreja d’Inadaptats i Obrint Pas que venen a ser. No és que hagin de canviar de naturalesa és sols que un cop tenen l’èxit festiu assegurat haurien d’anar a pel triomf artístic, i no ho fan.
Molta, molta festa
Malgrat aquesta vaga crítica, encesa per allò del “podrien ser i no són”, val a dir quer festivament l’Skamot Antifeixista d’Arenys de Munt és perfecte i domina els tempos per encendre la nit a base d’un esverament progressiu de lletres, cançons i ritmes. Com la revolució que preconitzen, els seus concerts van caldejant-se, fent per moments un ska festiu irresistible. Amb el plus de voluntat que abans comentàvem doncs, els Skafam serien més, molt més. Caldrà esperar, hi ha fonaments, tot és voler edificar, mai especular.
