Tragèdia grega contemporània amb grans dosis de lirisme

Eleni (To Livadi pou dakryzei). Theo Angelopoulos. Grècia, Itàlia, França. 2004

L’argument: Eleni i Alexis es veuen obligats a fugir del seu poble per viure el seu amor en llibertat. Lluny de casa, Alexis es guanyarà la vida fent de músic en una societat marcada pel temor d’un conflicte imminent, que esclatarà amb tot l’horror i la fúria, capgirant el destí dels protagonistes.

L’anècdota: Aquesta pel·lícula constitueix la primera part d’una trilogia que Angelopoulos pretén realitzar sobre la història de Grècia del s.XX. Així doncs, ‘Eleni’ s’inicia l’any 1921 quan l’Exèrcit Roig entra a Odessa i els refugiats grecs poden tornar al seu país.

Diagnòstic: El film parteix amb encert del relat d’Alexis i Eleni per tal d’estendre les seves vivències a les de la resta Grècia. A mida que la narració avança, creix el protagonisme Eleni, que talment com si fos l’heroïna d’una tragèdia grega, veu com el seu destí està marcat per la fatalitat. Malgrat el ritme ensimismat de la pel·lícula, Angelopoulos, ens obsequia amb inoblidables instants carregats de bellesa i de lirisme, que eleven la cinta a la categoria d’obra mestra i demostren l’art d’aquest creador fascinat pel seu país.

Efectes secundaris: Adient per gaudir de la bellesa de les imatges. Contraindicada a tots aquells espectadors que no disposin de la paciència i el temps necessari per visionar i digerir el film.