La mitja lluna particular que comparteixen Shuarma, veu de Elefantes i Susu, encisadora tota la nit, va tornar a fer cap a Mataró amb la seva proposta musical que si bé no inventa res, té un so particular molt ben aconseguit. Si en l’anterior cop la Sala petita del Clap, seu oficiosa de La Casa de la Música Popular, els va ser escenari propici, aquest cop l’escenari gran va deparar-los una imatge de sala força buida però van saber convèncer els presents tirant d’un pop intimista que a poca llum va sonar a club, amb la calidesa del cabaret com aliada.
Shuarma és el ganxo de la formació i hi aporta carisma i solidesa però és Susu qui guia el concert amb un caràcter introvertit que, amb la metamorfosis de l’escenari, dóna amb una cantant sòlida de veu i presència belles. La veu del grup, que també hi aporta l’acordió, lidera i apuntala la proposta amb delicadesa i contundència, entenent-se molt bé tan amb la guitarra, sobretot, com amb la percussió. El sintetitzador li pica l’ullet i subratlla una Susu que omple sola l’escenari amb presència i actuació de mèrit. Un goig per les orelles i els ulls.
Nit de música plàcida
Durant hora i mitja la proposta va deixar-se escoltar, i molt bé. Sense grans pretensions i amb el poc públic força pel concert, la nit va ser tan plàcida com el pop que hi va sonar que, amb poques varietats importants fos per la guitarra o pel ritme, va agradar i molt. Total, que si tornen és recomanat de veure La Media Luna. Per Shuarma, per Susu i sobretot per com saben seduir.
