L’argument: Casim és un jove escocès d’orígen paquistanès que viu a Glasgow i somia en obrir el seu propi club de música. Un dia, Casim coneix la professora de música de la seva germana, una noia irlandesa que es diu Roisin. Els dos joves s’enamoren i inicien una relació en secret. Els pares de Casim han pactat el seu matrimoni amb una cosina.
L’anècdota: En acabar la projecció, el públic present al Teatre Monumental va dedicar aplaudiments a la pel·lícula. Aquesta reacció es produeix en excepcionals ocasions, en festivals i estrenes.
Diagnòstic: Ken Loach ens obsequia amb un film en què, fidel a la seva trajectòria, predomina un estil proper al documental amb el que pretén transmetre una història, no versemblant, sinó “veritable”. El relat se sustenta en la relació amorosa, mostrada amb naturalitat, que s’estableix entre dos personatges que tenen un origen cultural diferent i que, malgrat el fort sentiment que els uneix, presencien com el seu entorn familiar, laboral, etc, intenta aixecar murs entre ells. El film no pretén alliçonar sobre com l’amor traspassa fronteres, sinó més aviat, sobre els sacrificis que, de vegades, comporta l’amor i sobre com d’important és posar-se un al lloc de l’altre per arribar a entendre’s.
Efectes secundaris: Adient per fer una reflexió sobre els factors que dificulten la convivència entre persones de cultures diferents i sobre com superar-los.
