L’esperat concert de Carvin Jones no va decepcionar i, a excepció dels més entesos en la màtèria, l’artista nordamericà va embadalir un públic que va passar de l’expectació a l’entusiasme en pocs minuts. Jones, a més, es va deixar-se la pell sobre, i sobretot sota, l’escenari del Clap i, secundat per una formació de luxe, va omplir dues hores inoblidables de clàssics i peces pròpies d’un blues rock en el que brilla amb accent propi la vertiginosa guitarra de Jones. Si a això s’hi afegeix el baixista i el bateria que amb dos solos, sobretot el segon, memorables van posar-se el públic a la butxaca, el recital passa a ser d’antologia.
Jones és, diuen, del millor de la història del blues i és el guitarrista més selecte de l’actualitat. L’etiqueta amb la que es presentava no li va pesar en absolut i ell va gaudir del concert tan o més que el propi públic. El seu virtusoisme el va dur de dalt a baix de l’escenari de forma constant i les seves habilitats a l’hora de tocar la guitarra des de totes les posicions i amb una sola mà el van dur a fer de tot, jugant i buscant sempre la complicitat de la gent. El bateria va seguir-li el camí acabant el seu solo dalt la barra i el frenetisme sols el va aturar en un descans, pròleg d’una darrera part encara millor. Amb uns dits rapidíssims, Jones va treure-li tot el suc a una guitarra embruixada de la que van sortir-ne cançons monumentals que van fer d’actrius d’una nit especial per tots, màgica.
Gran nivell en el concert mensual de la comarca
Els dos grups que van protagonitzar el concert mensual del CMM van ratllar a gran nivell en un dels millors concerts vistos el Clap del grups del Maresme. Si algú creia en Moonflowers com a teloners es va equivocar del tot en comprovar com un grup de versions es desenvolupava a les mil meravelles amb una cantant que va vehicular un rock’n’roll d’alt nivell interpretatiu; el futur els pot guardar un espai important. I Alter Ego, de Sant Pol, no es va quedar endarrera i compaginant diferents conceptes de l’estil musical van tirar d’un guitarreig envejable per fer una música d’un potencial immens. I si sense veu ja eren grans, un cantant esporàdic els va fer millors. El cert és que entre els dos grups, el listó de la música d’aquí queda ben alt.
