Kim Jee-woon adapta una llegenda popular coreana (que dóna nom al film en el seu títol original) i la trasllada en un contxet contemporani tot explicant la història de dues germanes que tornen a casa després d’un temps de convalescència a causa de la tràgica mort de la seva mare. A casa les espera la nova parella del pare, que elles rebutgen insistentment, mentre el pare els demana comprensió. Però la presència inquietant del fantasma de la mare conduirà al trencament de la família.
A tale of two sisters es distancia del que es podria considerar un tradicional film de terror, malgrat els ensurts amb què obsequia l’espectador, per endinsar-se en aspectes més propis del drama familiar i del thriller psicòlogic.
De la pel·lícula afloren multitud de sensacions que expliquen la riquesa del film en tots els seus àmbits: dramàtic, visual, sonor, posada en escena... Aquest darrer és potser el que resulta més revelador. D’una banda, la construcció de l’espai on transcorre l’acció (una casa tenebrosa) que posa èmfasi, amb tot detall, en la llum, els objectes, les textures... posa de manifest la minusciositat amb què el director ha planificat l’atmosfera i les dosis de tensió que mantenen l’espectador clavat a la butaca i, també, mostra l’encert a l’hora de traslladar a l’espai físic, l’opressió interior que pateixen les dues joves protagonistes.
D’altra banda, les belles imatges, la música i fins i tot els pocs espais exteriors que apareixen al film, ens remeten inevitablement a una profunda sensació de nostàlgia, d’enyorança de temps millors.
