Tragèdia o comèdia però sempre Allen

Melinda y Melinda (Melinda and Melinda). Woody Allen. Estats Units. 2004

Després de la seva estrena mundial al Festival de cinema de San Sebastià, arriba a les nostres pantalles la darrera pel·lícula del prolífic Woody Allen, sens dubte, uns dels seus millors films dels últims anys.

L’argument de Melinda y Melinda parteix de la reflexió de dos escriptors sobre la propensió humana vers la tragèdia i vers la comèdia. Com si d’un joc es tractés, cadascun dels creadors idea la seva pròpia història a partir d’un mateix fet anecdòtic: l’aparició inesperada de Melinda en un sopar entre amics.

El film combina, teixeix i juga amb els dos relats d’un mode magistral, incorporant en un brillant compendi, d’una banda els elements de la comèdia més genuïna de Woody Allen i de l’altra, el millor de les històries dramàtiques del director. Sense repetir les fòrmules esgotades, Allen aconsegueix reinventar el més destacat de la seva obra anterior.

Es tracta d’una pel·lícula que agradarà als seguidors més fidels del director i que també satisfarà els espectadors casuals, atesa la seva capacitat d’entretenir i commoure.

Cal esmentar l’esplèndid equip d’intèrprets que donen vida als personatges dels relats i sobretot, l’excel·lent treball de la protagonista Radha Mitchell, l’única actriu que fa doblet demostrant la seva grandesa en els dos registres: còmic i tràgic.