El multidisciplinar Dalírium presenta textos del mateix Dalí

Dalírium, Jouer voir les anges plasma el deliri de Dalí en un interessant espectacle

La intel·ligent bogeria de Dalí i les seves reflexions van omplir ahir l’escenari del Monumental exhibint-se al públic a través de dansa, teatre, música i imatges. Dalírium, Jouer voir les anges, és un espectacle al voltant de la part més humana i intel·lectual del famós artista amb la lectura de diversos textos escrits de la mà de l’autor. Es tracta de diaris, poemes, cartes, assaigs, manifestos… en les quatre llengües que parlava el pintor: català, castellà, anglès i francés.

El que dit així podria semblar un espectacle pesat és converteix en un muntatge dinàmic, divertit i a la vegada formatiu sobre Dalí. Amb els textos que es reciten coneixem aspectes tant diversos de la seva vida com l’amistat amb el poeta García Lorca quan eren estudiants, la seva visió de la política, com va viure la sexualitat i que significava per a ell Gala o fins i tot com veia les produccions teatrals del seu temps. Tot això és presenta de la mà de dues actrius, una ballarina, una cantant lírica i un violinista que mitjançant les seves veus, cos i música fan arribar les paraules de Dalí d’una manera molt especial.

Del flamenc a l’havanera, passant per l’òpera
L’espectacle està format per diverses lectures separades, que no tenen relació entre elles, cadascuna ambientada en un entorn i al voltant de temàtiques totalment diferents. Això fa que l’espectacle no caigui en la monotonia que podria suposar la lectura rigorosa dels textos. Ademés, d’aquesta manera es facilita el canvi d’un estil a un altre, que permet que durant l’espectacle puguem veure tant un número de flamenc com un text de Dalí adaptat a ritme d’havanera, o que les actrius passin de parlar de sexe en una escena de seducció a fer-ho de teatre vestides de clowns.

Els creadors de Dalírium han aconseguit plasmar el deliri propi del genial pintor en aquest muntatge que han qualificat de text-visual-sonor-multilingüe. Però el que és més difícil, han aconseguit fer-ho d’una manera ordenada i inteligent que permeti sortir del teatre sabent que has passat una bona estona a la vegada que has aprés una mica més sobre aquest pintor que ha cautivat a mig món.