Albert Pla contagia alegria als nombrosos seguidors de la seva lírica

El cantautor registra el primer ple de la temporada al Clap

Des de que el Clap va iniciar la seva programació a principis de setembre, la sala de concerts havia registrat un nombre de públic més aviat escàs, una ratxa que el sabadellenc de neixament es va encarregar de trencar amb una molt bona entrada. El que es va destapar fa molts anys com el cantautor català més alternatiu, el que va cantar en castellà recitant a Fonellosa, el que un xaman centre-americà el va fer veure la llum: Albert Pla ha estat el primer d’omplir d’incondicionals la sala gran aquesta temporada.

Ara que celebra els quinze anys de seu primer disc “Ho sento molt” amb el que es va donar a conèixer, i alhora, va escandalitzar a mig país amb les seves lletres, el cantautor s’ha posat el davantal per recuinar les seves cançons de les primeres a les últimes, un reguitzell de “greatest hits” amb la signatura inconfusible de Pla. Però per fer aquesta nova gira “Matacerdos” s’ha servit d’uns grans ajudants de cuina. A un cantó, Albert Plà hi ha assegut al mestre de la guitarra flamenca, Diego Cortés, i a l’altre cantó, Judith Farés, discjoquei, teclats, percussió i clarinet.

Un treball d'equip
Amb aquest equip fan la matança, Albert Pla amb el pit descobert, a cops botxí, a cops el mateix porc, desgrana cadascuna de les lletres, amb una gran dosi d’escenificació, a cops amb la joia del matador, i cops amb l’agonia del garrí sacrificat. Pla es transforma a cada cançó, i amb gran ironia, recita un i altre tema, la majoria d’ells, grans ocultes cançons d’amor. Al cantó, Cortés, aferma amb la seva presència i la seva guitarra, les líriques del cantautor, mentre sosté amb força les melodies per a que puguin ser esquarterades per l’altre. Amb un prodigi habilidós Diego Cortés farceix les peces dels ritmes més canviants —la rumba i el flamenc sempre presents—, amb esperats puntejos i delirants solos que emanen d’una guitarra flamenca expremuda amb tendresa per les seves grosses mans. A l’altre cantó, Judith Farrés enfundada en el davantal es posa als fogons, per cuinar les tripes i les bases de les cançons. La discjoquei treballa els plats amb petits tocs d’espècies: en forma de bases grabades, d’acompanyament amb clarinet o picant de mans. I aconsegueix amb aquestes momentànies incursions farcir el bacó d’aires més electrònics i suggerents.

Amb tots els estris a punt, Albert Pla es va plantar dalt de l’escenari, primer en solitari i seguidament acompanyat, per mostrar aquest “Matacerdos” als mataronins. Les lletres van sonar barrejades i recuinades fent que els presents no les deixessin de corejar. La mateixa “Ho sento molt”, que dóna nom al primer disc, o “Mi novia és una terrorista” van ser unes de les peces que el públic va acompanyar amb més ganes. I es que Albert Pla, molt més alegre i desenvolt dalt l’escenari que en d’altres temps, va presentar-los un espectacle convincent i sucós que va fer la delícia de tots els gourmets —entendre, amants de la poesia—.