S’esperava amb certa impaciència el nou format que les Fires Joves presentaven per aquesta edició i el resultat va decepcionar. Els canvis d’ubicació i data no van ajudar ni a una millor fira d’entitats pròpiament dita, ni a una millor assistència de jovent ni a una major festa. Els objectius teòrics, doncs, de l’organització van quedar-se molt lluny de complir-se. Els motius cal buscar-los en un ampli ventall d’excuses però el que convé és quedar-se amb el resultat final, molt justet, i empendre un canvi a aquestes Fires, pertoqui a qui pertoqui, ja sigui a Joventut o a les pròpies entitats.
La primera nit de Fires va ser la més exitosa. La pista del Pac Central va arribar a fer patxoca en alguns moments de l’actuació de la Pandilla Basura, Pirats Sound Sistema i Revuelta Permanente. Va ser una flor que no va fer primavera perquè des de ben aviat es va veure que la gent no participava de la fira i al segon dia ja algunes entitats ni van obrir el seu stand. Dissabte la competència va menjar-se l’activitiat nocturna de les Fires i apenes unes cent cinquanta persones van assisitir als concerts de MEM, Les Violines, Plouen Catximbes i 9º Sentido. Diumenge a la nit el panorama era substancialment millor al dia abans i amb l’actuació d’Inèdits, Dealan i The Cabrians, els joves van tornar a estar en família, potser més numerosa, però en família.
Poca vida durant el dia
Les activitiats diurnes no van brillar ni per la seva originalitat, ni, tampoc, per l’aistència que van registrar. L’ambient durant hores de tarda al Pac Central era més semblant al d’un cementiri que no pas al d’una fira del jovent. Cada entitat feia la seva guerra i a les seves activitats hi eren els de l’entitat i quatre coneguts seus. I és que no és que només no funcioni la nit, el dia i la tarda tampoc i això denota mala planificació i esgotament del format.
Els canvis no funcionen
A toro passat convindran fer les pertinents reflexions per encarar, si s’ha de fer, el procés de preparació de les Fires Joves del 2005. El que sembla ser impepinable és que al setembre cada cap de setmana està ple d’activitats que fan competència –Tàrrega, MMVVic, Mercè- i el motiu del canvi de dates, que l’associacionisme té en el setembre el seu punt de partida, no es justifica pel resultat final d’aquesta edició. Tampoc sembla bo el Parc Central com a lloc de les Fires perque tot i quedar-hi bé no atreuen la gent, que, d’altra banda està per menys romanços al setembre que al juliol, quan les ganes de Santes t’empenyien al tastet del Passeig Marítim.
Decepció i reflexió
Parlar de fracàs sempre és dur i no és, ni molt menys, la paraula adequada, decepció i reflexió necessària són les dos moralitats que s’extreuen de les Fires Joves 2004. Perquè una cosa està clara: Mataró, el seu jovent i les seves entitats mereixen més, poden fer-ho millor i han d’intentar assolir un bon nivell abans que els apocalíptics acertin en la seva visió de Mataró com a ciutat adormida.
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. // Mataró Notícies
