La pel·lícula, inspirada en fets reals, narra la peripècia de Viktor Naborski, un ciutadà de l’Europa de l’Est que, a causa d’un cop d’Estat en el seu país d’origen, es queda atrapat a l’aeroport de Nova York sense el passaport i els documents que li permeten trepitjar terra nord-americà.
Spielberg, tot un mestre a l’hora d’explicar faules dels nostres temps, aprofita aquest brillant punt de partida per construir una comèdia que pretén retornar a l’espectador la fe en la bondat de les persones. Però, malgrat les bones intencions, a mesura que el film avança la història comença a coixejar: les línies argumentals secundàries apareixen i desapareixen arbitràriament, s’introdueix una història d’amor que no és del tot creïble i descobrim que el pretext del viatge és un recurs per propiciar la llàgrima fàcil.
Si a tot això li afegim la interpretació de Tom Hanks en un registre còmic molt proper al cèlebre Forrest Gump, conclourem amb què, sens dubte, La Terminal no és una de les millors pel·lícules d’Steven Spielberg. Tot i així, cal reconéixer l’eficàcia i el geni d’aquest director que ens segueix proporcionant pur, simple i bon entreteniment.
