Maroon Town entusiasma amb una proposta genial

Inexplicables vuitanta persones en un concert pletòric ple de bon reggae i bon ska

Quin espectacle el de Maroon Town el passat onze de setembre. La fabulosa banda anglesa, una de les grans de la música jamaicana al nostre continent va brodar un recital en el que va brillar amb llum pròpia el trompetitsta i les veus. El públic no va saber estar a l’alçada i sols vuitanta persones van gaudir d’un gran concert, en l’apartat musical i en l’apartat d’ambient. Una hora i mitja d’un reggae i un ska sublims, amb incrursions al blues i a d’altres músiques negres que encara van millorar el resultat. Hi van anar vuitanta però els que hi eren no van parar de ballar com si els pertoqués el paper de substituir la gent que faltava. Maroon Town hauria d’haver omplert el Clap, de gent no n’hi va haver, de bona música no en va faltar.

La banda anglesa va sortir a l’escenari emmudint l’audiència amb un tema musical d’ska autèntic. Al segon tema van comparèixer en escena els dos cantants de Maroon Town, dos veus negres, fòrmula màgica i coneguda, bon resultat assegurat. Els dos cantants viatjaven per terrenys musicals, de tonades més properes a la musica africana dignes del gran Lyricsson fins al rapeig més ben acoblat a la música que es pugui veure. Una compenetració perfecta entre veus i banda va permetre que tot el que es toqués fos excel·lent, de ritmes més càlids i animats al reggae d’essència.

Qualitat dalt l’escenari
La gent ho sabia i va respondre a la perfecció, el bolo era de qualitat i es notava. El trompeta va guanyar-se el cel amb una actuació perfecta, fins i tot va destacar en el penúltim tema quan tots els músics, fent solos, van evidenciar de quina fusta estaven fets. Les veus, genials, van comandar la nau magistralement en una última cançó que, d’entrada, va voler negar el bis.

Cosa inaudita al Clap, quan ja sonava la sessió i la cortina era a baix, la protesta del públic va provocar que els músics tornessin a escena. Una altra cançó, un altre ska, l’últim ska, com tots; genial. Així acabava un recital que deixa un llistó altíssim. L’eufòria és evident, l’espectacle va ser impecable i entusiasmant.