Magnífic recital de la hip hopera més coneguda del país, la Mala Rodríguez, el passat divendres a la sala mataronina Clap. Si l’altre cop que hi havia actuat havia creat forces dubtes, aquest bolo fou del principi a la fi diferent, va ratllar a gran altura en tot moment i tant l’andalusa com tota la seva banda van fer viure el Clap el millor concert del que va de temporada.
Acompanyada per percussió, guitarra, gran dj. als plats, i dos vocalistes entre els que destacava l’imponent kultama, la Mala va comparèixer davant un Clap a rebentar a posteriori de la primera exhibició de l’altra gran protagonista de la nit, una ballarina inversemblant i exquisida que sola valia l’entrada. L’andalusa, potser per vèncer l'escepticisme va arrancar amb gran força i, arrasant, va confirmar que d’un primer moment la seva qualitat així com l’oportunitat de la seva aposta de hip hop amb reminiscències flamenques.
La Mala és, potser, el hip hop més potable per tothom, menys pur, més per tothom. Agrada i es deixa escoltar i això, si s’uneix amb una potència aclaparadora, una encertada posta en escena i unes ganes de festa, les que portava, molt agradable resulta una nit gran com va esdevenir-se. “Yo marco el minuto” va obrir la llauna dels seus èxits, que no són pas pocs tenint en compte que sols té dos cds en currículum, “Lujo Ibérico” i “Alevosía”.
Presentava precisament aquest segon i va ser del que va tirar majoritàriament tot i que va saber intercalar-hi les cançons més sonades del primer i més celebrat disc, mantenint una envejable regularitat al llarg de tot el concert que anava in crescendo tant pel que fa a la música com, sobretot, a l’estat d'una claca que es va encendre i va acabar entregada.
“La Cocinera” va marcar un punt d'inflexió a un recital abundant, llarg i agraït. “Tambalea” encara el final pel que es va reservar la droga dura i les millor cançons de la Mala que, molt animada, prosseguia una exhibició de carisma, veu i lletres acompanyada a la perfecció per una ballarina que es movia a les mil meravelles. El recital va tocar a la seva fi després de “La Niña”, personalment el millor que mai ha fet ella, i la coneguda “Tengo un trato”, hit de hits de la Mala i perfecte colofó a un concert que va enaltir el seu nom al de la selecte categoria de grups que han vist un Clap rendit.
Batucada sorpresa
Al final del concert, suficientment llarg, la sessió del Clap va comptar amb l’anècdota agradable i molt adient de les doble actuació que va fer el Grup de Batucada de Rocafonda, sorgit de la seva Associació de Veïns i que, per partida doble, van animar una mica més la festa que es viva al Clap apujant un llistó, el de la nit del passat divendres, que va quedar prou alt com per satisfer a tothom gràcies a una gran artista que, quan s’hi posa, és genial.
