“Les televisions locals són una forma particular de fer televisió i, de fet, no ens podem imaginar ni les comarques ni els municipis sense tenir-ne”. Són paraules de Joan Catà, ja ex-director gerent de m1tv, la televisió pública de Mataró i el Maresme, en una entrevista a Mataró Ràdio del mes d’octubre. La seva dimissió, presentada fa prop de quinze dies, és només una de les moltes conseqüències del canvi de rumb de la televisió local, que a causa de la retallada del 30 per cent que el govern municipal va anunciar al novembre passat, ha vist com empitjorava notablement el seu estat de salut.
Les darreres dècades han vingut encapçalades per la globalització de les indústries i dels mercats culturals. L’amenaça real que això suposava per als mitjans de proximitat els ha dotat de més força, i gràcies a l’abaratiment dels instruments de difusió, l’imaginari local ha tornat a néixer. Mataró mateix té fins a quatre mitjans de comunicació: m1tv, Mataró Ràdio i els dos setmanaris El Tot Mataró i Maresme i el Capgròs. La crisi econòmica no els ha passat de llarg i, de moment, la televisió és la que n’ha sortit més perjudicada.
A fi de mantenir el canal viu i no fer-lo desaparèixer com la veïna m2tv, m1tv haurà de fer front ara a una etapa en què els serveis informatius explotats per la productora Lavínia han quedat orfes, després que fa poc més d’una setmana es conegués l’acomiadament de la meitat de la plantilla.
Davant d’aquesta situació, és evident que el projecte queda coix i aquell model de televisió que, segons Catà, “informava, perquè és bàsic i entretenia formant perquè cal transmetre valors”, queda en entredit. Joan Mora, president del Consorci Mataró-Maresme i alhora alcalde de la ciutat, també en una entrevista a la ràdio mataronina, va apuntar cap a “una iniciativa que caldrà tirar endavant de forma voluntariosa temporalment”. Així, el model de televisió serà de mínims? Amb la retallada es podrà oferir un producte de qualitat? El gran interrogant, que queda a l’aire, doncs, és: i ara, què?Vital importànciaJosep Àngel Guimerà, professor de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, reflexiona sobre la importància dels mitjans locals i adverteix que “no els podem perdre perquè aporten informació directa sobre els municipis, cosa que els grans canals no poden fer”. Qui informa, sinó, la població del que passa al seu voltant?
La no renovació del contracte amb Lavínia fa que m1tv vegi debilitats els seus serveis informatius, “l’eix bàsic de qualsevol mitjà de comunicació local”, segons el docent. Mora va explicar que “de forma temporal, seran els voluntaris els que facin possible la televisió”. En la mateixa línia, el col·lectiu d’acomiadats remarca que “no es pot traslladar la responsabilitat dels continguts informatius a persones que encara s’estan formant”.
Tot i així, des de l’Ajuntament de Mataró es demana “dissenyar una bona estratègia, encapçalada per un bon mestratge que minimitzi els efectes de la retallada en termes qualitatius”. “És cert que en el lloc d’un periodista potser hi haurà un becari, però caldrà buscar la col·laboració d’altres professionals de la comunicació i dels mateixos ciutadans per tirar endavant, entre tots, la televisió de tots”. Aquest model, el del voluntariat, és el que Guimerà posa en dubte perquè “porta a la inestabilitat i sí que fa minvar la qualitat dels productes que s’ofereixen”. I de fet, aquesta inestabilitat ja s’ha deixat entreveure els darrers dies en els informatius que emet el canal, que han reduït la seva durada – només queden tres periodistes professionals. A última horaLa inestabilitat actual ha vingut acompanyada de la incertesa de les últimes setmanes. Bo i així, segons Mora, “a finals de novembre ja es va preveure que no es podria renovar el contracte, de manera que ho vam comunicar a l’empresa i era aquesta la que tenia l’obligació de fer-ho saber als seus treballadors”. Amb aquesta contundència, Mora va fer front a les crítiques que es van escampar perquè els treballadors van saber d’un dia per l’altre que es quedaven sense feina. Malgrat que havien rebut una carta informativa en què se’ls plantejava l’acomiadament, s’havia deixat la porta oberta a una possible pròrroga del contracte amb Lavínia perquè el Consorci no havia presentat concurs públic.
Contra les cordesEl model que fins ara havia imperat a la comarca del Maresme era el d’una televisió comarcal que es va iniciar amb 15 municipis que formaven el Consorci Digital Mataró-Maresme. Amb el desgavell de la crisi econòmica, aquest nombre s’ha vist reduït fins a quatre – Mataró, Caldes d’Estrac, Alella i Cabrera de Mar.
Aquest progressiu abandonament ha portat a una situació de deute que puja més de 200.000 euros, una xifra a la qual s’intentarà fer front amb la proposta de retallada del 30 per cent. La setmana passada, el president del Consorci va assegurar als serveis informatius de Mataró Ràdio que “estem fent un sobreesforç perquè aquesta televisió tiri endavant, però no podem presentar un pressupost irreal”. Ara bé, les xifres, segons afirmen els ex-periodistes, són encara més alarmants perquè “La retallada no és del 30 per cent, sinó molt superior, pràcticament del 50 per cent”.La tisorada era previsible. Abans de la campanya electoral de les municipals del mes de maig, CiU qüestionava el model de m1tv, criticant que es destinessin recursos per a una televisió d’àmbit comarcal, mentre que ells en defensaven un model local, més proper al de l’antiga Televisió de Mataró.
Aquesta és una posició també corroborada pels ja ex-treballadors del canal, que critiquen la posició del govern: “Mora no ha cregut mai en un projecte comunicatiu comarcal i per aquest motiu, no entenem perquè s’ha jugat a especular fins el darrer moment amb pròrrogues de contractes”. I no només això, sinó que opinen que “amb l’actitud del Consorci i per tant també d’aquest govern, estan deixant morir a poc a poc, un mitjà de comunicació en una ciutat que, d’una manera o altra, pot presumir d’haver estat pionera en el món de la televisió local”.Reflotar m1tvTanmateix, fonts de l’Ajuntament de Mataró asseguren que “creiem en m1tv i estem disposats a tirar-la endavant”. La intenció del Consorci és reflotar el projecte “encara que s’ha de tendir a l’autosuficiència, deixant de banda part dels recursos públics, que són necessaris per donar una empenta”. Així doncs, des de l’Ajuntament de Mataró es vol avançar cap a la cogestió, però sempre “apostant per la televisió de proximitat, ja sigui comarcal si es pot mantenir, o local, en el cas remot que Mataró es quedés sola al Consorci”.
“És possible que es tingui un sentiment d’enyorança cap al model antic”, assegura Guimerà, que alhora reivindica la importància dels mitjans comarcals, que, segons diu, “són de vital importància en una regió propera a Barcelona” atès que “Barcelona actua com a aspiradora i es corre el risc de perdre una via de comunicació que històricament ha creat un sentiment de pertinença a la ciutat”. Altres municipis catalans com ara l’Hospitalet de Llobregat o la mateixa regió del
Maresme Nord han vist com la seva televisió local desapareixia per costos inassumibles. Igualment, la polèmica al voltant dels mitjans d’aquesta ciutat no finalitza aquí perquè Mataró Ràdio finalitza el seu contracte amb la productora Compagina el proper mes de juliol.
TVM, el model privat i localEl 1984 s’iniciaven les emissions de Televisió de Mataró, que a partir de 1993 es van realitzar des de l’edifici de Can Marfà. El 2005, el llavors alcalde Joan Antoni Baron va aprovar un nou model de finançament per reforçar el model privat, però amb part de capital públic. Una iniciativa que començava a veure la necessitat d’ampliar el seu abast informatiu: l’avantsala del que avui coneixem com a m1tv.
Ampliar horitzons El juliol del 2010 finalitzava el procés de fusió de Televisió de Mataró i Maresme Digital. El projecte va néixer amb voluntat de representar la pluralitat territorial de la comarca. L’aparició de m1tv va coincidir, també, amb el naixement de la nova televisió a la carta gràcies a la plataforma ‘xiptv.cat’, de la Xarxa de Televisions Locals, on es poden veure tots els programes emesos al canal.
Millor seu, millor producteEl trasllat a la nova seu del TecnoCampus feia pensar que el projecte quedava més que consolidat. Al nou espai s’hi ubiquen la redacció, el plató virtual amb càmeres robotitzades i els controls de realització i de continuïtat. El trasllat també va ser un símbol d’estabilitat, en un moment en què el canal era la televisió local de més audiència a les principals poblacions de la comarca.
Atac directeA mitjan de desembre del 2011 es donava a conèixer una proposta de pressupost per m1tv, que encara no ha estat aprovada, però segons la qual l’aportació de cada municipi es reduiria un 30% per fer front al deute de més de 200.000 euros que té el Consorci. La retallada tenia dos motius: el primer de tots, evitar la marxa de més pobles del Consorci; el segon, atraure’n de nous.
Joan Catà dimiteix Un dels pilars del projecte, Joan Catà, va presentar la dimissió poc abans del 31 de gener, data en què finalitzava el contracte amb la productora Lavínia, que explotava els serveis informatius. La seva marxa és causa del canvi de rumb que està experimentant la televisió maresmenca. Catà, ex-periodista de COM Ràdio i de Catalunya Ràdio, va arribar fa dos anys per convertir m1tv en un canal de referència.
Incertesa absolutaVuit dels disset treballadors de m1tv van ser acomiadats el passat 31 de gener. Els afectats tenien des de feia quinze dies la carta d’acomiadament sobre la taula. Tot i així, el Consorci Digital Mataró-Maresme no havia convocat cap concurs per tornar a externalitzar els serveis informatius i es preveia la possibilitat d’acordar alguna fórmula mixta per mantenir les emissions dels serveis informatius.
